Alfabet copte: diferència entre les revisions

Les diferents fonts consultades donen per a certes lletres valors molt diferents, segons on se situen en una perspectiva històrica (el copte tal com es parlava en el passat) o actual (tal com es pronuncia ara en les cerimònies religioses). A més, com distingim la pronunciació de la [[sa'id]] (dialecte ara extingit) de la [[llengua bohaírica|bohaírica]] (únic dialecte encara de Linux«vivent»). Els textos recents consagrats al copte generalment insisteixen més sobre la pronunciació bohaírica litúrgica actual. Dues obres, però, es recolzen sobre la pronunciació antiga: L'article de Ritner i la gramàtica de Plumley (cf. bibliografia).

D'altra banda, segons Emile Maher Ishak (cf. bibliografia), la pronunciació bohaírica de la llengua Copte_hauriacopta hauria estat aproximadament similar a la del [[grec modern]] a mitjan [[segle XIX]], per tal de permetre una fusió entre l'església ortodoxa grega i la d'Egipte, fusió que finalment no va tenir lloc. Aquest moviment de d'hel·lenització, sota l'ègida del [[popa (religiós)|popa]] [[Ciril IV]] i de d'Arian Girgis Moftah, professor de copte litúrgic, es va anar acceptant globalglobalment i de mica en mica: avui en dia, en escasses esglésies, el copte és llegit «a la grega». Per això aquesta pronunciació esés considerada artificial (i fins i tot per la part desobretot daltperquè no s'aplica necessàriament a totes les paraules: per a no contradir els usos establerts, els noms propis, per exemple, es pronuncien sovint «a l'antiga"»). Es considera, doncs, que pertany ala l'«antic bohaíricobohaíric» una pronunciació més hipotètica substituïda i que data d'abans de la helenitzaciól'hel·lenització, pronunciació que ─ amb─amb raó o sense ─sense─ de vegades es correspon amb la del Sasa'id.

A la taula inferior, indiquem com a primer valor el probable de Sasa'id (o delde l'«antic bohaírico"bohaíric»), substituït a partir delde l'[[egipci clàssic]], de les pràctiques d'escriptura antigues i del valor de les lletres gregues a l'època d'adaptació de l'alfabet. El segon valor és el dedel l'bohaíricobohaíric hel·lenitzat actual. Hem de descriure els dos sistemes.

Les [[aspiració|consonants aspirades]] gregues es van emprar al principi com a dreceres que permetien notar una consonant oclusiva seguida d'/h/. Així, θ corresponia a la seqüència de consonants τ ϩτϩ , és a dir/th/. Aquestes lletres transcrivien, doncs, dosdues consonants i no una sola (en el [[grec antic]], θ seria/t ʰtʰ/). Trobem, per exemple, les grafies equivalents ''θε'' o τ ϩ ε''τϩε'' /the/(i no/t ʰ itʰi/ja que les consonants aspirades no existeixen en copte) per la paraula «camí». La utilització d'aquestes lletres, en Sasa'id, és molt més limitada que en bohaíricobohaíric (lesla majoria de les vegades les trobarem amben paraules d'origen gregagrec quan no serveixen de drecera, és a dir, de lletra doble); el mateix es pot dir de ''φ'' i ''χ'' , que es poden substituir per π ϩ''πϩ'' i κ ϩ ''κϩ''.

El cas és similar amb les dues consonants dobles gregues ''ξ'' i ''ψ '', que, en els textos antics, serveixen gairebé totes les vegades de atajoodrecera per ''κc'' i ''πc'' , sense que el seu ús sigui obligatori (al contrari del grec). Per exemple, el número 9 es pot escriure ''πcιc'' o ''ψιc'' .

Actualment, a la pronunciació bohaírica hel·lenitzada les consonants aspirades es pronuncien bé com a simples ( ''θ'' val ''τ'' , ''φ'' després ''π'' i ''χ'' com ''κ'' ) bé d'una manera similar a la pronunciació del [[grec modern]] (però adaptada a una població majoritàriament arabòfona).

* ''θ'' : després ''c'' , ''τ'' , ''υ'' , i ''ϣ'' →/t/, sinó →/θ/;

* ''φ'' : en un nom propi →/f/, sinó →/v/;

* ''χ'' : en una paraula Copte_→copta →/k/, si no (principalment en paraules gregues) →/x/després ''α'' , ''ο'' i ''ω'' ,/ʃ/després ''ε'' , ''η'' , ''ι'' i ''υ'' (per imitació del grec modern [ç]).

La utilització de les aspirades així com de les consoantesconsonants dobles (la pronunciació no presenta cap problema) és més freqüent en bohaíricobohaíric que en els textos més antics.

===== Pronunciació antiga/Sasa'id =====

Les lletres gregues γ, δ i ζ, pronunciades /g/, /d/ i/z ː/zː/ en grec antigaantic, formen part de les qualsque béel escopte podiens'hauria agafar el copteestalviat, ja que ho són en qüestió,aquests no són fonemes del copte antic (mentre que la β grega, que ja passésva passar a /v/ en l'època medieval, erasí que va ser útil). En els textos antics, es nota una gran propensió a la confusió amb les sordes més o menys equivalents: així, ''γ'' alterna amb ''κ'' o ''ϭ'' (que, en Sasa'id, no seria/ʧ/si no probablement /q/), ''δ'' amb ''ϯ'' , ''ζ'' amb ''c ''.

La del bohaíric actual està molt afectada per la pronunciació antiga. Aquestes lletres apareixen també sobretot en paraules prestades del Gregorigrec:

* ''β'' : al final d'una paraula o d'un nom propi →/b/: sensealtrament →/v/;

* ''γ'' : davant ''ε'' , ''ι'' , ''η'' i ''υ'' →/g/; davant ''γ'' i ''χ'' →/ŋ/(com en grec des de l'Antiga): sensealtrament →/ɣ/;

* ''δ'' : en un nom propi →/d/: sensealtrament →/ð/.

Aquí es fa notar que s'entén ''vocal'' noen el sentsentit de de «vocal gràfica» i no fonològica: en efecte, les vocals del copte poden també servir pertambé fer notarde consonants.

===== Pronunciació antiga/Sasa'id =====

Sembla que la [[quantitat vocàlica]] (diferència entre vocals breus i vocals llargues) és pertinent en el copte antic. La llengua coneix tres timbres fonològics fonamentals, /a/, /i/ i /o/. Aquestes es noten amb ''α'' /a/, ''ε'' /i/ i ''ο'' /o/ per a les breus, ''ι'' /i/ (o ''η'' /e ːeː/), ''η'' /ē/ i ''ω'' /o ːoː/ (o ''ου'' /u ːuː/) per a les llargues: els timbres no es corresponen ja que desprésdoncs exactament (a causa probablement d'una [[apofonia]]) i no sembla que ''ι'' sigui per força una vocal llarga.

La vogal/ovocal ː/oː/així com la consonant /w/ s'escriuen regularment gràcies al [[dígraf]] ''ου '', ja que la lletra ''υ'' sola està reservada per a les paraules gregues o com a segon element de diftong. Per exemple, ''νουτε'' /nu ː etnuːte/, «déu» i ''ουααβ'' /waab/, «sant». La vocal/i/ i la consoantconsonant /j/ s'escriuen de manera diferent: ''ι'' serveix per a la vocal, ''ει'' per a la consonant a l'inici de sílabasíl·laba (algunes vegades ''ϊ '', forma més comú en bohaíric), ''ϊ'' ena final de síl-·laba. Així: ''ψιc'' /PSISpsis/, «9», ειω ϩ ε''ειωϩε'' (més estrany: ϊω ϩ ε ''ϊωϩε'')/jo ː he/joːhe/ «camp», ''ηϊ'' /i ː jiːj/, «casa».

* Les lletres ''π'' i ''τ'' són, dea la manera grega, susceptibles de ser [[sonorització|sonoritzades]] després de ''μ'' o ''ν'' →/b/ i /d/;

* La lletra ''ϫ'' es comporta com una g francesa: es pronuncia «suau» davant ''ε'' , ''η'' , ''ι'' i ''υ'' →/ʤ/(de vegades fent [ʒ]), « dur "», en un altre context →/g/.