Francisco Benetó Martínez: diferència entre les revisions

| idioma = espanyol

}}</ref> qui li aconsella marxar-se a París per a seguir ampliant els seus estudis, i a més, oferint-se a recomanar-ho al violinista i mestre [[José White]] perquè li ensenyara i li posara en contacte amb els grans músics que aquells dies hi havia a la ciutat, com [[Enric Granados]], [[Claude Debussy]], [[Isaac Albeniz]], [[Gabriel Fauré]] o [[Maurice Ravel]].

 

Francisco Benetó arreplega tot el capital possible per a emprendre el viatge i marxa a [[París]] amb l'edat de 18 anys. A la capital els diners arreplegats a penes li duren uns pocs dies, però amb la seua tenaç insistència en el projecte fa oposicions a una plaça de solista i concertí a un teatre de la ciutat, i així aconsegueix pagar-se el seu ingrés al [[Conservatoire de Paris| Conservatori de París]]. En tan sol un any *Benetó gana, entre centenars d'opositors més, una plaça de concertí a l'Orquestra de la Sala de Concerts de l'[[Antic Palau del Trocadéro]], dirigida per Eugene d'Harcourt.