Rigoberta Menchú Tum: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Bot: Rv. edic. de 212.170.104.16 (disc.) a vers. 11143279 de 2.139.227.172 (disc.) |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona
|nom = Rigoberta Menchú
|imatge = Rigoberta Menchu Tum.JPG
|peu =
|data_naix = {{data naixement i edat|1959|1|9}}
|lloc_naix = [[Chimel]], [[Guatemala]]
|data_mort =
|lloc_mort =
|nacionalitat = {{GUA}}
|ocupació = [[Activista social]]
|fills =
|pares = Juana Tum Kótoja i Vicente Menchú Pérez
|guardons = [[Premi Nobel de la Pau]] de [[1992]]
|signatura =
|lloc_web =
}}
{{Nobel|Pau|1992}}
'''Rigoberta Menchú Tum''' ([[Chimel]], [[Guatemala]], [[1959]]) és una [[activista social]] [[Guatemala|guatemalenca]], membre del grup indígena [[Civilització maia|maia]] [[Quiché]] i "ambaixadora de Bona Voluntat" de la [[UNESCO]]. El [[1992]] fou guardonada amb el [[Premi Nobel de la Pau]] i el 1998 amb el [[Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional]].
== Biografia ==
Va néixer el [[9 de gener]] de [[1959]] a la població guatemalenca de [[Chimel]], situada al Departament d'[[El Quiché]], en una comunitat rural on els seus pares guadien de molt bona reputació, sent el seu pare un activista en favor dels drets dels indígenes i la seva mare experta en medicina tradicional Maia.
Molta de la popularitat de la seva obra li vingué del seu llibre autobiogràfic de 1982-1983 ''Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia'' (en anglès ''I, Rigoberta Menchú''). El llibre fou realment escrit per Elisabeth Burgos a partir de les converses amb Rigoberta. En el seu llibre, Rigoberta explica com va començar a treballar en una finca de [[cafè]] als cinc anys d'edat, en condicions tan péssimes que foren la causa de la mort de germans i amics seus. Va rebre una educació [[catolicisme|catòlica]], cosa que la vincularia més tard a col·laboracions amb l'església catòlica. Ja adulta, va participar en protestes contra el règim militar pels seus abusos contra els [[Drets Humans]]. La [[guerra civil de Guatemala]] tingué lloc entre 1962 i 1996, tot i que la violència esclatà anys abans. La violència la va forçar a l'exil·li a [[Mèxic]] l'any [[1981]]. Aquell mateix any, el seu pare fou assassinat a l'ambaixada [[Espanya|espanyola]] a la [[Ciutat de Guatemala]]. L'any 1991 va participar en la preparació de la declaració dels drets dels pobles indígenes per part de les [[Nacions Unides]].
Un cop finalitzada la guerra civil va intentar portar als tribunals espanyols a polítics i militars per haver assassinat ciutadans espanyols, i per [[genocidi]] contra el poble maia de Guatemala. Les acusacions van incloure al dictador exmilitar i candidat a la presidència [[Efraín Ríos Montt]].
== Activisme social ==
El [[Premi Nobel de la Pau]] de [[1992]] li fou atorgat en reconeixement del seu treball per la justícia social i reconciliació etnocultural basat en el respecte als drets dels indígenes, coincidint amb el cinquè centenari de l'arribada de [[Cristòfor Colom|Colom]] a Amèrica, i amb la declaració de [[1993]] com Any Internacional dels Pobles Indis.
En la [http://nobelprize.org/peace/laureates/1992/tum-lecture-sp.html lectura del premi], va reivindicar els drets històrics negats als pobles indígenes i va acusar la persecució soferta des de l'arribada dels europeus al continent americà, moment en què va concloure una civilització desenvolupada en tots els àmbits del coneixement; finalment hi reflectí la necessitat de pau, desmilitarització i la justícia social al seu país, Guatemala, així com el respecte per la natura i la igualtat per a les dones.
El [[1998]] fou guardonada amb el [[Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional]], juntament amb [[Fatiha Boudiaf]], [[Fatana Ishaq Gailani]], [[Somaly Mam]], [[Emma Bonino]], [[Graça Machel]] i [[Olayinka Koso-Thomas]] ''pel seu treball, per separat, en defensa i dignificació de la dona''.
Actualment és ambaixadora de "Bona Voluntat" de la [[UNESCO]] i treballa a Guatemala, tot i les amenaces de mort, per la millora de les condicions de vida dels pobles indígenes. Recentment s'ha involucrat amb la [[indústria farmacèutica]]
=== Controvèrsies sobre la seva autobiografia ===
El llibre té inexactituds significatives. El 1999, l'antropòleg David Stoll va descobrir que s'havien alterat o exagerat elements de la seva vida, per tal de fer veure que la família Menchú era radical lluitadora pels drets socials. Per exemple, el seu pare Vicente Menchú va rebre terres del govern de Guatemala; van col·laborar amb les forces de pau dels Estats Units; no estaven en condicions tan pèssimes per a ser semi-esclavitzats a les grans plantacions de cafè; el seu germà no fou cremat viu enmig d'una plaça sinó que fou mort d'un tret; etc. Així i tot en cap moment ha negat la legitimitat del premi Nobel ni l'existència de violència militar a Guatema
| |||