Paneslavisme: diferència entre les revisions

El primer paneslavista va ser el missioner catòlic [[Juraj Križanić]], un croata del segle XVII. Algunes de les primeres manifestacions de sentiment patriòtic envers els pobles eslaus en el context de la [[monarquia dels Habsburg]] s'atribueixen a [[Adam Franz Kollár]] i a [[Pavel Jozef Šafárik]]. Un moviment consistent no es va arribar a formar fins a les acaballes de les Guerres Napoleòniques el 1815. Al final del conflicte, els líders europeus intentaren una reforma per tornar al [[status quo]]] prenapoleònic. Durant el [[Congrés de Viena]], [[Metternich]], representant de Viena, es va oposar ideològicament i per via legal als diversos nacionalismes interns del seu imperi que veia com una amenaça a la pervivència del seu Estat. Tot i que hi havia d'altres nacionalitats ([[italians]], [[romanesos]], [[hongaresos]], entre altres), la major part dels seus súbdits eren eslaus.

[[Categoria:Nacionalismes|Paneslavisme]]