Aloc: diferència entre les revisions

Dels múltiples usos i virtuts medicinals que se li han trobat, cal destacar el seu ús per tractar disfuncions hormonals femenines (estimula la producció i sortida de la llet materna i produeix una millora en la majoria de dones amb [[síndrome pre-menstrual]] (SPM)), infertilitat i en la [[malaltia de Parkinson]]. Popularment s’ha usat per les seves propietats [[anafrodisíac|anafrodisíaques]], com indica el seu nom en llatí. Tradicionalment havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra així com per fer estris de vímet i foragitar els polls del bestiar.

L'aloc és originari de [[Grècia]] i [[Itàlia]] i es troba disseminat per tota la costa mediterrània. A [[Catalunya]] viu junt amb un seguit de plantes de flors vistoses (la vinca grossa, l'òlbia, la barretera i el magraner) associat als marges de les rieres, torrents i rambles del litoral silícic, i és al [[Maresme]] on es troba més ben representat. Cada cop, però, és més difícil trobar-hi alocs. Les causes poden estar relacionades amb l'ús del sòl amb la implantació d’indústries, urbanitzacions, carreteres, etc. que han accelerat la degradació d’aquesta comunitat i afavorit l’expansió d’espècies, com ara la [[canya (planta)|canya]]. En determinades zones, com a les illes [[Balears]] està amenaçada i és considerada una espècie d’especial interès.