|
L''''arquitectura gòtica''' s'inclou dins del moviment cultural conegut com '''[[art gòtic]]''' que, a la seva vegada, sorgeix en un context més ample, anomenat [[Renaixement del segle XII]]. Aquest estil arquitectònic s'estén per un llarg període de l'[[edat mitjana]] i varia d'un lloc a un altre, es desenvolupa entre meitat del [[segle XII]] i inicis del [[segle XVI]], marcant la fi del període medieval. El primer gest impulsor d'aquesta nova filosofia constructiva es donà a [[França]], estenent-se a tota [[Europa]] en un període conegut com de les grans [[catedral]]s.
== Naixement d'un nou estil ==
Les teories més tradicionals dependents de la tradició centrista francesa, suposen que el gòtic sorgeix del no-res a l'[[Illa de França]], a una regió que no era especialment emprenedora arquitectònicament. La lleialtat de [[Orde de Cluny|Cluny]] i el [[Orde de Cister|Cister]] al [[Papa]] era una amenaça a les intencions nacionalistes de la casa reial francesa, de manera que es volia un estil arquitectònic propi.
Que si que si que si que si que
El cas és que l'[[abat Suger de Saint-Denis]], responsable del projecte de la basílica de [[Saint-Denis]], fa una mediació entre la reialesa i l'església. Suger servia, en primer lloc, els reis en la seva lluita contra la noblesa [[Feudalisme|feudal]] en les ambicions internacionals de l'imperi.
Saint Denis estava localitzada al centre del domini reial. Va ser el projecte de l'abat de Suger el que inicià l'estil gòtic. La difusió d'aquest té relació directa amb l'ampliació de la jurisdicció del rei. Les primeres creacions varen ser a les ciutats de domini reial: [[París]], [[Chartres]], [[Amiens]], [[Reims]] i [[Bourges]].
Suger afirmava la novetat de la seva obra arquitectònica en termes teològics: nou [[cor (arquitectura)|cor]] i nova [[façana]] per a un nou edifici cristià. Saint Denis era l'[[apòstol]] de França, el sant patró nacional. La seva església despertava sentiments tant a nacionalistes com a religiosos. Es tractava d'una arquitectura rica en significats: [[filosofia]] neoplatònica i [[teologia]] cristiana. Simbologia de la llum, pensament racional i matemàtic. S'utilitza la creu llatina en analogia amb el cos humà.
El gòtic no és en si mateix un estil, ni un sistema: utilitza l'arquitectura com una [[catedral]] romànica i cap dels seus elements estructurals és invenció dels constructors gòtics. L'[[arc ogival]] és una invenció de [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]] portada pels [[croada|croats]] cap a [[Europa]] i pels [[Víkings|víkings]] cap a Normandia. Era utilitzada en caves i llocs amagats. En un salt conceptual difícil d'explicar, es torna un estil madur en un termini de 40 anys. Un segle més tard, ja domina tota [[Europa]].
Les catedrals i els edificis cada cop els feien més alts.
El gòtic acostuma a descriure's com a verticalitat i lluminositat. El gòtic té un mur molt prim comparat amb el romànic, hi ha els contraforts que serveixen per sostenir els arcbotants i per poder aguantar la volta ogival. La volta ogival es troba al sostre, és un sostre acabat amb una punta bastant alta i empinada.
== Sistema estructural ==
| 