Diferència entre revisions de la pàgina «Darrera defensa»

m
Traduïnt plantilla cite book a ref llibre
m (Traduïnt plantilla cite book a ref llibre)
[[Fitxer:The defense of Rorke's Drift.jpg|thumb|350px|Quadre al·legòric de la darrera defensa a la [[Batalla de Rorke's Drift]], un dels casos excepcionals en què aquesta situació no desembocà en una derrota militar de les tropes assetjades en inferioritat numèrica]]
Una '''Darrera defensa''' (en [[anglès]]: ''last stand''; en [[castellà]]: ''última defensa'') és un terme [[militar]] utilitzat per a descriure la situació en què un cos de tropes en inferioritat numèrica desproporcionada ocupa una posició defensiva per fer front a l'envestida d'un cos enemic que el supera en nombre enormement, de manera que a resultes de l'encontre la immensa majoria, quan no la totalitat, dels defensors acabaran morint sense poder evitar la [[derrota militar]]. L'historiador militar Bryan Perret ([[#PERRET-1998|''Last Stand!: Famous Battles Against the Odds'', 1998:9]]) assenyala que la majoria de darreres defenses al llarg de la història mostren com malgrat els desesperats intents dels defensors per a resistir un dia més, la pràctica totalitat de darreres defenses desemboquen en la inevitable [[derrota militar]], com el cas del tinent coronel [[George Armstrong Custer|Custer]]<ref>
{{cite bookref-llibre |firstnom=Stanley |lastcognom=Sandler |yearany=2002 |titletítol=Ground warfare: An International Encyclopedia|volumevolum=1 |seriescol·lecció=International warfare encyclopedias from ABC-CLIO |editionedició=illustrated |publishereditorial=ABC-CLIO |isbn=576073440|pagespàgines=[http://books.google.cat/books?id=L_xxOM85bD8C&lpg=PP1&pg=PA506#v=onepage&q&f=false 506,507]}}</ref> al final de la [[Batalla de Little Big Horn]], essent un cas excepcional el de la [[Batalla de Rorke's Drift]].
 
La darrera defensa s'ha usat habitualment com a [[tàctica militar|tàctica]] d'últim recurs quan una unitat militar es troba en una situació desesperada i es designa un petit cos per a cobrir la retirada de la resta de les tropes. Altres vegades sorgeix com a part d'una [[estratègia]] quan els defensors consideren que el seu sacrifici és essencial per a que la resta de l'exèrcit assoleixi la victòria final en una batalla o en campanya militar, com en el cas de la darrera defensa a la [[Batalla de les Termòpiles (480 aC)|Batalla de les Termòpiles]]<ref name="rollin">{{cite bookref-llibre |firstnom=Charles |lastcognom=Rollin |yearany=1804 |titletítol=The ancient history of the Egyptians, Carthaginians, Assyrians, Babylonians, Medes and Persians, Macedonians, and Grecians |volumevolum=3 |editionedició=10 |publishereditorial=Printed for W. J. & J. Richardson |pagepàgina=[http://books.google.cat/books?id=on8TAAAAYAAJ&pg=PA34#v=onepage&q&f=false 34]}}</ref> durant la [[Guerres Mèdiques|Segona Guerra Mèdica]]. Finalment també pot donar-se una darrera defensa per consideracions morals, quan els combatents arriben a la conclusió que continuar defensant-se desesperadament és millor opció que no pas entregar-se o rendir-se per raons morals com en el cas del [[setge d'El Álamo]] o la [[batalla de Berlín]], que acabaren amb la subsegüent i inevitable derrota militar per l'aclaparadora inferioritat numèrica.
 
==Darrera defensa com a tàctica de cobertura i com a plantejament estratègic==
El concepte també s'ha utilitzat per descriure el to de la darrera batalla d'una guerra, quan les tropes que de l'exèrcit que inexorablement serà finalment [[derrota militar|derrotat]] consideren que és el seu deure no rendir-se i continuar lluitant mantenint una defensa desesperada encara que no tingui cap lògica militar. Així procedí l'exèrcit realista al final de la [[Guerra Civil Anglesa]] a la [[Batalla de Stow-on-the-Wold]],<ref>Sidney Low,''et al.'', ''The dictionary of English history'', Cassell and company, 1928. "At the battle of Naseby [[Jacob Astley, 1st Baron Astley of Reading|Astley]] commanded the infantry, and in 1646 he made a last stand at Stow-on-the-Wold against the Parliament."</ref> al [[setge de Baler]] -els últims de Filipines- al final de la [[Guerra Hispano-estatunidenca]], o a la [[batalla de Berlín]] al final de la [[Segona Guerra Mundial]]. D'altres vegades es donen darreres defenses quan encara que no es tracti del final de la guerra, la unitat considera que ha de continuar la defensa encara que no tingui cap possibilitat d'evitar la [[derrota militar|derrota]] a fi de mantenir el prestigi del cos militar al qual pertany; tal fou el cas de la [[Batalla de les Illes Wake]] ([[1941]]) on un destacament format majoritàriament pel [[Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica]] presentà una darrera defensa de les [[Illes Wake]] davant un desembarcament amfibi japonès molt més nombrós; finalment, dels prop de 600 militars (dels quals 449 marines) i 1.146 civils que defensaren l'illa, 120 foren morts, 49 quedaren ferits, 2 desaparegueren i 1.537 quedaren com a presoners de guerra després de rendir-se al no tenir ja més mitjans per a continuar defensant-se.
 
Una situació de [[setge]] també pot desembocar en una darrera defensa si les tropes assetjades rebutgen rendir-se malgrat no tenir cap possibilitat d'evitar la derrota tal com succeí al [[setge de Xàtiva (1707)]] o a al [[setge d'El Álamo]].<ref>{{cite bookref-llibre |lastcognom=Gunderson |firstnom=Cory Gideon |yearany=2004 |titletítol=The battle of the Alamo |publishereditorial=ABDO |isbn=1591972787 |pagepàgina=[http://books.google.cat/books?id=Vjd_PGZGPHYC&lpg=PP1&pg=PA20#v=onepage&q&f=false 15]}}</ref> Les darreres defenses al final d'un [[setge]] esdevingueren menys freqüent després de l'entrada en vigor dels [[convenis de la Haia]]; abans del [[segle XX]] si una guarnició assetjada es negava a acceptar els termes de capitulació que li oferia la força enemiga, forçant-la així a llançar un assalt final, aleshores enmig de l'assalt final els assaltants tan sols oferien quarter -perdó de la vida- segons la seva discreció, matant als defensors encara que aquests estiguessin desarmats, doncs amb la obstinació per mantenir una defensa inútil, en termes militars, havien provocat la mort innecessària de gran quantitat de tropes assaltants. En el marc del [[dret de la guerra]] actual, fruit dels convenis de La Haia «... és especialment prohibit - ... matar o ferir a un enemic que hagi deposat les armes, o no tenint mitjans per a defensar-se, s'hagi rendit a discreció»; així mateix està prohibit a les tropes assetjadores «declarar que no es donarà quarter...»,<ref>[[Convenció de la Haia (1907)|IV Convenció de La Haia]] ''The Laws and Customs of War on Land'' October 18, 1907. [http://avalon.law.yale.edu/20th_century/hague04.asp#art23 Article 23]</ref> de manera que ja no és legal matar una guarnició si es rendeix, encara que amb anterioritat hagués refusat rendir-se provocant que hagués de llançar-se un assalt final.
 
==Darreres defenses: l'èpica de les derrotes==
350.851

modificacions