Darrera defensa: diferència entre les revisions

{{cite bookref-llibre |firstnom=Stanley |lastcognom=Sandler |yearany=2002 |titletítol=Ground warfare: An International Encyclopedia|volumevolum=1 |seriescol·lecció=International warfare encyclopedias from ABC-CLIO |editionedició=illustrated |publishereditorial=ABC-CLIO |isbn=576073440|pagespàgines=[http://books.google.cat/books?id=L_xxOM85bD8C&lpg=PP1&pg=PA506#v=onepage&q&f=false 506,507]}}</ref> al final de la [[Batalla de Little Big Horn]], essent un cas excepcional el de la [[Batalla de Rorke's Drift]].

La darrera defensa s'ha usat habitualment com a [[tàctica militar|tàctica]] d'últim recurs quan una unitat militar es troba en una situació desesperada i es designa un petit cos per a cobrir la retirada de la resta de les tropes. Altres vegades sorgeix com a part d'una [[estratègia]] quan els defensors consideren que el seu sacrifici és essencial per a que la resta de l'exèrcit assoleixi la victòria final en una batalla o en campanya militar, com en el cas de la darrera defensa a la [[Batalla de les Termòpiles (480 aC)|Batalla de les Termòpiles]]<ref name="rollin">{{cite bookref-llibre |firstnom=Charles |lastcognom=Rollin |yearany=1804 |titletítol=The ancient history of the Egyptians, Carthaginians, Assyrians, Babylonians, Medes and Persians, Macedonians, and Grecians |volumevolum=3 |editionedició=10 |publishereditorial=Printed for W. J. & J. Richardson |pagepàgina=[http://books.google.cat/books?id=on8TAAAAYAAJ&pg=PA34#v=onepage&q&f=false 34]}}</ref> durant la [[Guerres Mèdiques|Segona Guerra Mèdica]]. Finalment també pot donar-se una darrera defensa per consideracions morals, quan els combatents arriben a la conclusió que continuar defensant-se desesperadament és millor opció que no pas entregar-se o rendir-se per raons morals com en el cas del [[setge d'El Álamo]] o la [[batalla de Berlín]], que acabaren amb la subsegüent i inevitable derrota militar per l'aclaparadora inferioritat numèrica.

Una situació de [[setge]] també pot desembocar en una darrera defensa si les tropes assetjades rebutgen rendir-se malgrat no tenir cap possibilitat d'evitar la derrota tal com succeí al [[setge de Xàtiva (1707)]] o a al [[setge d'El Álamo]].<ref>{{cite bookref-llibre |lastcognom=Gunderson |firstnom=Cory Gideon |yearany=2004 |titletítol=The battle of the Alamo |publishereditorial=ABDO |isbn=1591972787 |pagepàgina=[http://books.google.cat/books?id=Vjd_PGZGPHYC&lpg=PP1&pg=PA20#v=onepage&q&f=false 15]}}</ref> Les darreres defenses al final d'un [[setge]] esdevingueren menys freqüent després de l'entrada en vigor dels [[convenis de la Haia]]; abans del [[segle XX]] si una guarnició assetjada es negava a acceptar els termes de capitulació que li oferia la força enemiga, forçant-la així a llançar un assalt final, aleshores enmig de l'assalt final els assaltants tan sols oferien quarter -perdó de la vida- segons la seva discreció, matant als defensors encara que aquests estiguessin desarmats, doncs amb la obstinació per mantenir una defensa inútil, en termes militars, havien provocat la mort innecessària de gran quantitat de tropes assaltants. En el marc del [[dret de la guerra]] actual, fruit dels convenis de La Haia «... és especialment prohibit - ... matar o ferir a un enemic que hagi deposat les armes, o no tenint mitjans per a defensar-se, s'hagi rendit a discreció»; així mateix està prohibit a les tropes assetjadores «declarar que no es donarà quarter...»,<ref>[[Convenció de la Haia (1907)|IV Convenció de La Haia]] ''The Laws and Customs of War on Land'' October 18, 1907. [http://avalon.law.yale.edu/20th_century/hague04.asp#art23 Article 23]</ref> de manera que ja no és legal matar una guarnició si es rendeix, encara que amb anterioritat hagués refusat rendir-se provocant que hagués de llançar-se un assalt final.