Tafilalt: diferència entre les revisions

La rebel·lió d'[[Abd el-Krim]] al [[República del Rif|Rif]] de [[1921]] a [[1926]] va contribuir a l'agitació i resistència a aquesta zona del sud-est de Marroc, però finalment el [[1932]], els francesos sota el general Giraud van poder establir el districte militar de la regió de Tafilalt i van imposar una administració de comunes rurals o qayadats a la vall del Ziz, liquidant l'estat de Tafilalt. La posició dels àrabs i berbers (i especialment dels seus notables) fou privilegiada, i els haratine, la classe social més baixa formada per gent de pell fosca, suposats descendents de negres del sud, va quedar afectada i van haver de buscar feina fora de la regió. La capital regional es va establir a [[Rachidia|Er-Rachida]] (àrab al-Rashidiya) antiga Ksar al-Souk (Ksar al-Suk); l'altre ciutat important era [[Erfoud]] (Erfud); les dues estaven ellaçades amb [[Azru]], [[Fes]] i [[Meknès]]; a 15 kms al sud d'Azru hi ha [[Risani]] (al-Risaniya), un antic ksar construït per [[Mulay Ismail]] (1672-1727) al segle XVIII i antic centre de caravanes cap al Sudan occidental; al costat de Risani hi ha el mercat de Bu Amm i la zawiya de Mulay Ali al-Xerif (de vers 1630/1640, ancestre de la dinastia regnant el alauites i [[dinastia Filali]] i les ruïnes de Sigilmasa amb la ''kasba'' destruïda pels Ait Atta el 1818; Risani ha estat rebatejada fa uns anys com [[Moulay Ali Cherif]].

 

*L. Mezzine, ''Le Tafilalt. Contribution a l'historire du Maroc au x XVIIe et XVIIIe siècles'', Facultat de Lletres de Rabat 1987

*J. M. Abun-Nasr, ''A history of the Maghreb in the Islamic period'', Cambridge 1987