William Edward Parry: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 48:
Durant la seva absència, el 8 novembre de 1821, havia estat promogut a [[capità]], i poc després de la seva tornada, l'1 de desembre de 1823, va acceptar el càrrec de director del Servei Hidrogràfic de l'Almirallat, amb el benentés que s'enviaria una altra expedició l'Àrtic.
 
=== Tercera expedició àrtica de 1824-19251825 ===
Amb les mateixes naus Parry va deixar Deptford el 8 de maig de 1824, al comandament d'una tercera expedició amb el mateix objectiu que les anteriors. Aquesta vegada volia buscar el pas a través de l'[[estret de Lancaster]], per baixar per l'[[estret del Príncep Regent]], i després, si era possible, continuar per la costa septentrional d'[[Amèrica del Nord]]. Aquesta seria l'expedició menys afortunada de Parry, ja que va trobar molt gel a la [[badia de Baffin]], cosa que va retardar la seva entrada a l'estret de Lancaster fins el 10 de setembre, molt a prop del final de la temporada de navegació. Van aconseguir arribar a la costa est de l'estret del Príncep Regent, on l'1 d'octubre van fixar el seu campament d'hivern. El juliol de l'any següent els vaixells quedaren lliures del gel i Parry va creuar a l'altre costat de l'estret amb l'esperança de trobar una obertura cap a l'oest. En la lluita contra el gel el ''HMS Fury'' va encallar, quedant greument malmès. Sense garanties de seguretat per fer les reparacions necessàries, Parry va decidir abandonar el vaixell i iniciar el retorn cap a Anglaterra de les dues tripulacions a bord del ''HMS Hecla'', on va arribar l'octubre de 1825. Tot i que quasi no va contribuir en l'exploració de l'Àrtic, l'expedició va recollir informació valuosa sobre la posició del [[pol magnètic]], la vida silvestre de l'Àrtic i altres qüestions científiques. El relat d'aquest viatge va ser publicat en 1826.
 
En aquest viatge Parry va ser un pioner en l'ús de tècniques de enllaunat per tal de conservar els aliments, encara que no eren infal·libles: el 1939 es van trobar [[Endòspora|espores]] viables de certes [[bacteri]]s resistents a la calor en llaunes de vedella rostida en conserva que havien viatjat amb Parry al [[Cercle Polar Àrtic]] el 1824.