m Retorn al que havia escrit, les majúscules són normals en anglés per als noms de llengua, i "espanyol" en lloc de "castellà" és també una solució correcta...
L''''spanglish''' —dit també '''''espanglish''''', '''''espaninglish''''', '''''el spanish broken''''', '''''inglañol''''', o '''''espan'glés''''', una fusió de les paraules angleses "spanishSpanish" i "englishEnglish"— és certs tipus de fenòmens de contacte de llengües, sobretot la parla de la població [[hispà|hispana]] dels [[Estats Units]], que va exposada alhora al l'[[castellàllengua espanyola|espanyol]] i l'[[anglès]]. Aquesta mena de fenomen pot ser el producte de contactes fronterers o més sovint de comunitats bilingües importants, com és el cas per exemple a la frontera dels Estats Units amb [[Mèxic]] i a tota la [[Califòrnia]] del sud, al nord de [[Nou Mèxic]], a [[Texas]], a [[Florida]], a [[Puerto Rico]], i a la ciutat de [[Nova York]]. També es produeix aquesta mena de barreja a [[Panamà]], ja que el control, que va durar 96 anys (de [[1903]] a [[1999]]), de la zona del [[Canal de Panamà]] pels nordamericans ha influenciat alguns aspectes de la societat, particularment entre els antics residents de la zona del Canal de Panamà, que sovint es designaven com a "[[zonian]]s."
Algunes vegades la varietat anomenada spanglish rep un nom regional; per exemple, a l'estat de Texas alguns en diuen "tex-mex".
La paraula ''spanglishSpanglish'' és aparentment un creació del lingüista porto-riqueny [[Salvador Tio y Montes de Oca|Salvador Tió]] a finals dels anys [[1940]]. Tió també va inventar la paraula ''inglañol'', el fenomen invers en què l'anglès es veu afectat per l'espanyol; aquesta darrera paraula no s'ha popularitzat tant com la primera.
Existeix una altra varietat semblant a aquesta barreja lingüística que es coneix popularment com a [[llanito]]. Aquesta varietat es parla a [[Gibraltar]] i no pertany a la varietat que s'anomena "spanglish".
