Crisi d'Octubre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Traduïnt plantilla cite book a ref llibre |
||
Línia 19:
*8 d'octubre: Difusió del Manifest de l'FLQ en tots els mitjans de comunicació francòfons i de parla anglesa al Quebec.
*10 d'octubre: Mont-real, Quebec: Els membres de la “[[cèl·lula Chenier]]” aborden la casa del [[ministre de Treball]] de la província del Quebec, [[Pierre Laporte]], mentre està jugant a futbol amb el seu nebot al seu jardí davanter. Els membres de la "cèl·lula Chenier" de l'FLQ segresten Laporte.
*11 d'octubre: La CBC difon una carta des del seu captiveri de Pierre Laporte al Primer Ministre del Quebec [[Robert Bourassa]]. <ref name="google1">{{
*12 d'octubre: S'envia l'exèrcit canadenc a patrullar la regió d'Ottawa, a petició del govern federal.<ref>Appendix D of “The October Crisis, 1970: An Insiders View”, pel Prof. William Tetley.
http://www.mcgill.ca/maritimelaw/crisis/</ref>
Línia 37:
Quan el reporter del CBC [[Tim Ralfe]] preguntà fins on estava disposat a arribar per aturar l'FLQ, Trudeau va respondre: "Només mireu-me". Tres dies després, el 16 d'octubre, el [[Consell de Ministres]] sota la seva presidència es va dirigir al Governador General per invocar la [[llei de mesures de guerra]], a petició del primer ministre del Quebec, [[Robert Bourassa]], i l'alcalde de Mont-real, [[Jean Drapeau]]. Les disposicions van entrar en vigor a les 4:00 a.m., i aviat, centenars de membres i simpatitzants de l'FLQ sospitosos van ser posats sota custòdia. La Llei de Mesures de Guerra va donar a la policia la facultat de detenir persones sense ordre judicial, i 497 persones van ser detingudes, entre elles [[Pauline Julien]].
Aquesta llei s'imposà només després de que les negociacions amb l'FLQ s'haguessin trencat i el primer ministre del Quebec s'enfrontava a la següent etapa en l'agenda terrorista de l'FLQ.<ref name="Tetley 2007 88">{{
En aquell moment, les enquestes d'opinió al Quebec i la resta del Canadà van mostrar un suport aclaparador a la Llei de Mesures de Guerra;<ref>{{cite web |url=http://faculty.marianopolis.edu/c.belanger/quebechistory/chronos/october.htm |title=Chronology of the October Crisis, 1970, and its Aftermath – Quebec History |accessdate=2008-04-13 |quote=Hi va haver una aprovació generalitzada dels editorials a les mesures adoptades pel govern federal, només Claude Ryan, a Le Devoir, condemnà com ho va fer René Lévesque, líder del Partit quebequès. Les enquestes realitzades poc després, van demostrar que hi havia fins el 92% d'aprovació per les mesures adoptades pel Govern Federal.}}</ref><ref>{{cite web |url=http://faculty.marianopolis.edu/c.belanger/quebechistory/chronos/october.htm |title=Chronology of the October Crisis, 1970, and its Aftermath – Quebec History |accessdate= |quote=En una sèrie d'enquestes dutes a terme durant les pròximes setmanes, el suport públic per a les accions empreses pel Govern del Canadà seguia sent aclaparador (72-84 de taxa per cent d'aprovació). En una enquesta el 19 de desembre realitzada per l'Institut d'Opinió Pública del Canadà, els canadencs van indicar que la seva opinió de Trudeau, Bourassa, Caouette i Robarts, que tenien un resolt suport expressat per la Llei de Mesures de Guerra era més favorable que abans, mentre que la seva vista de Stanfield i Douglas, que havien expressat reserves cap a la llei era menys favorable del que ho era prèviament.}}</ref>
en una enquesta de [[Gallup]] de desembre de 1970, es va observar que el 89% dels canadencs de parla anglesa recolzaven la introducció de la Llei de Mesures de guerra, i el 86% dels de parla francesa de Canadà van recolzar la seva introducció. Tenien respectivament el 6% i el 9% de desaprovació, la diferència eren indecisos.<ref>Tetley, William. The October Crisis, 1970: An Insider's View, pg. 103.</ref>
|