Exèrcit de l'antic Egipte: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 1:
A l'[[Imperi Antic]], l' '''exèrcit de l'Antic Egipte''' es denominava ''Mesha'', la traducció ve a ser "agrupació de forces": i efectivament, això era, uns grups que es reunien en cas de necessitat per donar suport a petites unitats permanents. Aquest exèrcit tenia entre les seves funcions la protecció de fronteres i del comerç marítim, però també la realització de tot tipus de treballs públics.
[[Fitxer: Mesehtisoldiers.JPG | 250px | thumb | Figures de fusta trobades a la tomba de Mesehti (Dinastia XI).]]
L'ocupació de soldat no era molt popular aldurant l'[[Antic Egipte]], els habitants eren més camperols que guerrers. Però per defensar les collites del [[Delta del Nil | delta]] de les invasions asiàtiques, o, des de l'oest, de les [[Líbia | líbies]], van haver de crear molt aviat un exèrcit, que es va convertir en permanent. Si els futurs oficials eren allistats entre la classe mitjana, els soldats d'infanteria procedien de les classes més desfavorides, perquè ser soldat del [[faraó]] els resultava avantatjós.
 
Els soldats de la infanteria van ser cridatsanomenats literalment ''l'(infant) en la vida de l'exèrcit'' i en altres ocasions ''l'(infant) en la vida de l'exèrcit de les victòries grans''. Cada soldat havia de "lluitar pel seu bon nom" i defensar al faraó, atorgant si combatia bé un títol o condecoració anomenat "L'Or del Coratge". Si mostrava covardia o fugia del combat, l'hi denigrava, degradava i, en certs casos executat.
 
Els comandaments estaven formats per membres de famílies de certa categoria, els únics que podien accedir a l'escola d'oficials i que aconseguien prestigi i fama en la batalla, aconseguint els seus ascensos, i quan es retiraven eren nomenats assistents personals dels nobles, administradors del estat o institutors dels fills del rei, que eren enviats a aprendre la carrera militar als 7 anys.
 
La tropa tenia l'esperança d'aconseguir un terreny de 3,25 [[Hectàrea|ha]], sense distinció entre nadius i mercenaris. El soldat rebia, a més, ramats i personal del cos de serveis de la casa reial per poder treballar les terres recentment obtingudes immediatament. La parcel · la podien heretar els seus descendents sempre que entre ells hi hagués un home apte per enrolar-se. Un papir relatiu a impostos, datat cap [[1315 aC]] (sotaen el reinat de [[Seti I]]), és prova d'això.
 
== Història militar ==
Línia 15:
Les àrides planes i deserts que envolten Egipte estaven habitades per tribus nòmades que de tant en tant intentaven assaltar o establir-se al fèrtil [[vall del Nil]], però el desert forma una barrera que el protegia i feia gairebé impossible que un exèrcit la creués, de manera que la majoria de les ciutats egípcies tenien muralles: els veïns immediats, nubis, libis i beduïns, no tenien capacitat militar suficient per envair la vall. Aquesta situació va romandre així durant mil anys, fins a la invasió dels [[hics]] durant el [[Segon Període Intermedi]].
 
Durant els Imperis [[Imperi Mitjà | Medi]] i [[Imperi Nou | Nou]], els egipcis van construir fortaleses i llocs d'avançada al llarg de les fronteres est i oest del delta del Nil, al desert oriental i en [[Núbia]], al sud. Petites guarnicions assentades en els territoris conquerits impedien les incursions de menor importància i protegien les caravanes: a Núbia encara subsisteixen les fortaleses de [[Buhen]] i [[Semna]], a la frontera amb [[Síria]] es va aixecar l'anomenat [[Mur del príncep]], al Sinaí els forts de [[Nekhl]] i [[Themed]] protegien el [[Camí dels Reis]], ia la costa occidental tot un sistema de [[Fortalesa|Fortaleses]]. <ref> {{ref- llibre | autor = Trigger, B. G.; Padró i Parcerisa, J; Lacasta, J. F. | títol = Història de l'Egipte antic | any = 1985 | isbn = 8474232708 | pàgines = | editorial = Crítica }} </ref> En cas d'atac, s'avisava i el [[faraó]] reclutava un exèrcit.
 
== Armament ==
[[Fitxer:Louvre-antiquites-egyptiennes-p1020364.jpg| thumb | 120px | right | Ganivet de sílex i ivori. Any 3300 aC]]
Les armes utilitzades pels soldats del carrer de l'exèrcit faraònic són de dues classes: de tir i de proximitat: la llances, javelines, maces, [[destral]]s de combat, espasa, sabre corb, (''[[Khopesh]]''), els arcs senzills i l'arc de doble curvatura d'origen [[hitita]]. tenien escuts de fusta, cuir adobat o canya trenada. Res en absolut semblant a la cota de malla o al casc, els soldats de la infanteria lleugera, utilitzaven un arc i fletxes rudimentàries fetes amb un aliatge imperfecta de [[bronze]]. L'arc va durar fins a la [[dinastia XVIII]], per ser reemplaçats per l'arc triangular, més fàcil de manejar i de fabricar en sèrie, i que llançava unes llargues fletxes de gran penetració, capaços de travessar les armadures.
 
Línia 33:
 
Durant el [[Segon període intermedi]], Els hics van introduir a Egipte noves tècniques militars, com el cavall i el [[carro de guerra]], l'ús va quedar restringit al faraó i els nobles.
 
=== Imperi Nou ===
 
Després de la derrota dels [[Hics]], la Dinastia XVIII comença una sèrie campanyes militars i conquestes per les quals l'exèrcit va necessitar una elaborada organització. Mantenen la cavalleria i els carros dels Hicsos, i aquests cossos d'elit quedaven enquadrats en Divisions d'Infanteria, que constituïen la principal massa de combatents. Cadascuna anava manada per un general i rebia el nom d'un déu, estaven dividides en batallons i aquests en companyies formades per uns 200 homes, repartits en seccions de 50.
[[Fitxer:Egypte louvre 132 arme.jpg| thumb | 180px | left | Espasa de bronze de l'època de Ramsès.]]
Els soldats adopten un bon nombre d'armes i d'equips originaris de [[Síria]] i dels [[hitites]], com l'arc triangular, el casc o la cota de malles, que era una jaqueta de cuir amb mànigues curtes, guarnida amb xapes de metall. Les armes de bronze guanyen en qualitat, el coure i estany es barregen en millors proporcions. Les armes de ferro emprades pels hitites, més resistents, no semblen ser emprades pels egipcis fins a temps molt posteriors. Així, el punyal de ferro descobert a la tomba de [[Tutankamon]] és més un objecte de luxe que una arma de combat.
 
Línia 47:
 
Sota el regnat de [[Ramsès II]], hi ha dos tipus de guerrers, els infants i els carristes, càrrecs que s'hereten de pares a fills, que solen ser terratinents. Ramsés II va ampliar i va reorganitzar l'exèrcit, ampliant de dos cossos a quatre. És possible que un tercer cos existís ja en temps de [[Ramsès I]] o [[Seti I]], però no hi ha dubte que el quart va ser fundat per Ramsés II.
[[Fitxer: Ramses II at Kadesh.jpg | thumb | Ramsés II en el seu carro.]]
 
Les unitats de carros eren agregades als cossos d'exèrcit, dels que depenien, en una proporció de 25 carros per cada companyia. Hi havia tres tipus de carros: de combat, i altres més lleugers i veloços: el dedicat a les comunicacions i un altre per a exploració.
 
Els carros egipcis tenien l'eix en l'extrem posterior i la seva [[Ample de via | trocha]] era molt més gran que l'ample del vehicle, el que els feia gairebé involcables i capaços de girar fàcilment i canviar de direcció en poc temps. Estaven tripulats per dos homes un '' seneny'' (arquer) i el conductor, '' kedjen'', que a més havia de protegir a aquell amb un escut. Un infant corria després del vehicle, armat amb escut i una o dues llances. Aquest soldat havia de rematar als ferits, perquè no quedessin enemics vius a les seves esquenes.
 
Els [[mercenari]]s (i també alguns presoners de guerra als quals s'oferia la vida i terres si lluitaven per Egipte) mantenien la seva identitat ordenantordenats en unitats separades per nacionalitat i adscrites a un o altre cos d'exèrcit, o bé com unitats auxiliars, de suport o de serveis.
 
Els '' nakhtu-aa'', coneguts com "Els del fort braç fort" constituïen unitats especials entrenades per al combat cos a cos. Estaven molt beben armats, però els seus [[escut]]s i [[armadura (combat) |armadures]] eren rudimentaris.
 
Ramsés II, després de la [[batalla de Qadesh]], desconfiant dels comandaments existents, va reorganitzar l'exèrcit sobre tres bases:
Línia 61:
* Els caps de l'exèrcit pertanyien a la casa reial, de fet durant el seu regnat van ser els seus propis fills,
* Una alta oficialitat d'origen estranger. Els mercenaris que ascendien es mantenien lleials a la persona del faraó, obtenint a canvi un alt rang.
* Unes tropes d'elit en les quals els estrangers també tenien un paper destacat. Als guerrers [[Núbia | nubis]], asiàtics i libis d'èpoques anteriors, s'havien afegit els shardana, soldats que eren lleials a la persona del cap, i que segons els relleus van participar en nombroses operacions bèl · liques. La presència d'aquests mercenaris a Egipte està documentada fins a principis del Tercer Període Intermedi.
 
=== L'exèrcit Ptolemaico ===
[[Fitxer: Egypte louvre 003.jpg | thumb | 150px | right | faraó ptolemaicoptolemaic.]]
 
Sota la [[Dinastia Macedónica d'Egipte | Dinastia Macedónica]], l'exèrcit s'organitza segons el model creat per [[Alexandre el Gran]]. Així, hi ha una distinció neta entre els genets i els soldats d'infanteria, organitzats en falanges de mil homes. Com les altres monarquies hel·lenístiques, va tenir també un cos d'elefants de guerra.
 
Els exèrcits van ser augmentant gradualment el nombre de mercenaris, professionals de la guerra la principal aspiració era millorar la seva pròpia sort. Sense cap esperit patriòtic, eren elements insegurs. Els Lágidas no van fer res per fer front a aquest problema fins que [[Ptolemeu IV]] va decidir realitzar un reclutament natiu, buscant constituir un moll de soldats fidels com a base de la seva defensa militar. Els primer Ptolomeu havien intentat establir als mercenaris a [[Egipte]], donant-los així una motivació nacionalista. Per això, es distribuïa entre aquests mercenaris estrangers parcel · les de terra a canvi de la seva participació militar en cas de conflicte. Els lots eren proporcionals al grau militar dels seus beneficiaris, quan el sistema va ser ampliat als nadius incorporats en l'exèrcit, aquests van haver d'acontentar amb parcel · les més petites que els grecs. Aquest sistema va posar als soldats grecs en contacte amb els nadius, i va ajudar a la transmissió de noves tècniques agrícoles.
Línia 77:
{{Referències}}
* [Http://www.egiptologia.com/content/view/504/45/ L'exèrcit i les armes en l'Imperi Antic]
 
* {{ref-llibre | autor = Fassone, A. i Ferraris, E. | títol = Egipte | any = 2008 | id = B-10.070-2008 | pàgines = | editorial = RBA Edipresse }}
 
== Bibliografia==
 
* {{ref- llibre | autor = Fassone, A. i Ferraris, E. | títol = Egipte | any = 2008 | id = B-10.070-2008 | pàgines = | editorial = RBA Edipresse }}
 
== Vegeu també ==