Revisió del 01:33, 9 març 2013 modifica Legobot (discussió \| contribucions) Bots 236.727 edits m Bot: Traient 34 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q123300 ← Edició anterior		Revisió del 21:35, 29 març 2013 modifica desfés Joutbis (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Verificadors de comptes d'usuari 71.094 edits m encapçalament Edició següent →
Línia 2: Una ''' ona estacionària ''' es forma per la [[interferència]] de dues [[Ona (física)\|ones]] de la mateixa naturalesa amb igual [[amplitud (so)\|amplitud]], [[longitud d'ona]] (o [[freqüència]]) que avancen en sentit oposat a través d'un mitjà. Les ones estacionàries ''' romanen confinades en un espai ''' (corda, tub amb aire, membrana, etc.). L'amplitud de la l'[[oscil·lació]] per a cada punt depèn de la seva posició, la freqüència és la mateixa per a tots i coincideix amb la de les ones que interfereixen. Hi ha punts que no vibren (nodes), que romanen immòbils, estacionaris, mentre que altres (ventres o ~~antinodos~~antinodes) ho fan amb una amplitud de vibració màxima, igual al doble de la de les ones que interfereixen, i amb una energia màxima. El nom d'ona estacionària prové de l'aparent immobilitat dels nodes. La distància que separa dos nodes o ~~dues~~dos ~~antinodos~~antinodes consecutius és mitja longitud d'ona. Es pot considerar que les ones estacionàries no són ones de propagació sinó les diferents maneres de [[vibració]] de la corda, el tub amb aire, la membrana, etc. Per a una corda, tub, membrana, ... determinats, només hi ha certes freqüències a les quals es produeixen ones estacionàries que es diuen freqüències de ressonància. La més baixa s'anomena freqüència fonamental, i les altres són múltiples sencers d'ella (doble, triple, ...). Línia 21: </math> === Ventres i nodes === : * Es produeix un ventre quan <math> \displaystyle \sin (kx) =+1 \text{o}- 1 </math>, sent <math> kx = \frac{\pi}{2}, \frac{3 \pi}{2},..., \frac{(2n+1) \pi}{2}</math> per <math> \forall n \in \mathbb{Z}</math> : :: * <math> \text{Si } k = \frac{2 \pi}{\lambda}</math>, aleshores <math> x = \left (n+\frac{1}{2}\right ) \cdot \frac{\lambda}{2}\qquad </math> per <math> \forall n \in \mathbb{Z}</math> : * Es produeix un node quan <math> \displaystyle \sin (kx) = </math> <math> \displaystyle 0 </math>, sent <math> \displaystyle kx = 0, \pi ,..., n \pi </math> per <math> \forall n \in \mathbb{Z}</math> : :: * <math> \text{Si } k = \frac{2 \pi}{\lambda}</math>, aleshores <math> x = n \cdot \frac{\lambda}{2}\qquad </math> per <math> \forall n \in \mathbb{Z}</math> Sent <math>{\lambda}</math> la longitud de l'ona. === Ones estacionàries en una corda === [[fitxer: Harmonic partials on strings.svg\|thumb\|Maneres normals de vibració en una corda.]] La formació d'ones estacionàries en una corda es deu a la suma (combinació lineal) d'infinits modes de vibració, anomenats modes normals, els quals tenen una freqüència de vibració donada per la següent expressió (per una manera n):

Ona estacionària: diferència entre les revisions