Vibrato: diferència entre les revisions

És un efecte del qual l'ús o el desús depèn de moviments de moda i de vegades està controvertit. El vibrato orquestral a la [[música clàssica]] s'ha fet de moda des dels anys 1920, sota la influència del [[jazz]] i la música popular. Molts compositors ([[Ígor Stravinski|Stravinski]], [[Johannes Brahms|Brahms]], [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]]) no l'estimaven<ref>[[Roger Norrington]] en un interviu amb Claus Spahn [http://www.zeit.de/2009/13/Interview-Norrington «Ein Gespräch mit Sir Roger Norrington über die Vorzüge des Alters, seinen Kampf gegen das Vibrato und die Egomanie der Pulthelden.»] {{de}}, en ''[[Die Zeit]]'', 19 de març 2009 (en català: «Un conversació amb Sir Roger Norrington sobre els advantatges de la vellesa, la seva lluita contra el vibrato i l'egomania del directors d'orquestra.»)</ref> i es sol abusar d’aquesta tècnica perquè l’oscil·lació de la nota camufla l’afinació.<ref>NN., [http://secundaria.uvic.cat/_treballs/43a61245fe4646d34d47a9e84d4fe37e5bb2ec7b_TREBALL%20DE%20RECERCA%20-%20Pedagogia%20del%20viol%C3%AD.pdf «Vibrato»] in : ''Pedagogia del violí'', pàgina 54, Institut Santiago Sobrequés i Vidal, promoció 2008-2010</ref>

 

{{Referències|2}}