Mode irreal: diferència entre les revisions

El ''' mode irreal ''', a diferència del [[mode real]], el [[mode protegit]] i el [[mode llarg]], no és un mode d'adreçament separat en el que poden operar els [[Unitat central de processament|processadors]] [[x86]] o [[x86-64]]. En lloc d'això, el mode irreal, també anomenat ''' mode real gran ''' o ''' mode real plànol ''', és una variant del mode real (PE = 0) en la qual un o més registres de segment han estat carregats amb adreces i límits 32 bits.

Algun tipus de [[DOS extender]] va emprar aquesta característica per direccionar la [[àrea de memòria alta|memòria alta]]. Va ser usat per molts [[joc d'ordinador|jocs d'ordinador]] entre els anys [[1990]] i [[1995]], pel fet que va permetre als programadors utilitzar més memòria que en el mode real, la qual estava restringida a 1 [[megabyte|MB]] (640 [[kilobyte|KB]] usables), a més, encara mantenint l'accés al sistema operatiu [[Sistema operatiu de disc |DOS]], que no treballa en mode protegit. Després de la introducció del mode irreal de [[Windows 95]] ràpidament va caure en desús ja que els programes que l'usaven no podien córrer al [[DOS Prompt]] de [[Microsoft Windows|Ms-Windows]], aquests programes requerien , en Windows 95 i [[Windows 98|98]], "Reiniciar en mode MS-DOS", i no podien córrer per res en sistemes Windows [[Windows NT|NT]], [[Windows 2000|2000]] i [[Windows XP|XP]]. Per aquests sistemes operatius, l'única manera de córrer els programes dissenyats per al mode irreal era un emulador com el [[DOSBox]].