Pistatxer: diferència entre les revisions

El '''festuc''' o '''pistatxer''' (''Pistacia vera'') és un arbre petit, de fins a 10 metres d'alt, originari de les regions muntanyoses de l'Àsia Central. És un arbre caducifoli amb fulles compostes i pinnades de 10 a 20&nbsp;cm de llarg.<ref name="Sapiens">{{Citar publicació | cognom= Turull| nom = Albert | article = Pistatxos o festucs | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 100 |data = febrer 2011 | pàgines = p. 18 |issn = 1695-2014}}</ref>

Es tracta d'un arbre [[dioic]], és a dir, que hi ha plantes masculines i plantes femenines. Les flors no tenen [[pètal]]s, són unisexuals i en [[panícula]]. Els fruits, que són en forma de [[drupa]] ovoide i vermellosa i amb una sola llavor d'una flaire característiccaracterística, s'anomenen festucs o pistatxos.

És l'arbre fruiter amb més resistència a la secada i supera en aquest aspecte l'[[ametller]]. Però és de creixement i fructificació molt lentalents.

Els dos noms, festuc i pistatxo, tenen un mateix origen, però han seguit camins diversos fins a arribar al català. L'original és el grec ''pistákion''. AquestosAquest va donar, per una banda, l'àrab ''fústaq'' o ''fústuq'', d'on prové festuc, i, per l'altra, l'italià ''pistacchio'', d'on prové pistatxo.

En temps de la dominació musulmana a Espanya, aquest arbre ja es conreava. Sembla que per desconeixement dels conqueridors cristians de la necessitat de conservar peus mascles (que, percom tantés logic, no portavenfeien fruit i van ser arrencats) es va perdre aquest conreu, que s'ha recuperat en temps contemporanis.