Rivals d'amor: diferència entre les revisions

El títol grec '''''Erastai''''' és la forma plural de la paraula ''Eraste'', que fa referència a la parella de més edat en un Pederàstia. Aquesta relació consisteix en un ''erastés'' i un ''eròmen'', el títul ''Els amants'', utilitzat de vegades per a aquest diàleg, només té sentit si s'entén en el sentit tècnic de "amant" versus "estimat", però és enganyós si es pren per referir-se a dues persones en una relació amorosa. Una variant antiga del títol, possiblement original, fou ''Anterastai''(Ἀντερασταί), que significa específicament "''erastai rival''". Aquest terme, utilitzat en aquest diàleg mateix (132c5, 133b3), ''[[La República ]] '' de Plató(521b5), i en la literatura grega anterior ([[Aristòfanes ]] ,''[[Els Cavallers|Cavallers]]'' 733), s'esmenta com el títol del diàleg (juntament amb un subtítol, ''Sobre la filosofia'') en el llistat de [[Diògenes Laerci]] de la tetralogia de Trasilla (3.59). Les traduccions del llatí ''Amatores'' i ''Rivals'', també s'han utilitzat com a títol del diàleg.

El veredicte de [[Johann Gottfried Stallbaum | Stallbaum]] és típic d'un consens dels experts des de fa molt temps: el llenguatge i l'estil són irreprotxable i digna de Plató o [[Xenofont]], però el material no s'ha desenvolupat d'una manera digna de ment filosòfica de Plató.<ref>Stallbaum, p. 265. For recent objections in this vein, see Annas, p. 112 n. 4, with references.</ref> L'anpalis estilometric de Gerard Ledger de les obres de Plató no va trobar la similitud estadística prevista entre el grec dels ''amants rivals'', amb les obres reconegudes de Plató, en lloc que mostra un major partit estadístic entre aquest diàleg (igual que ''[[Hípies menor]]'') i les obres de Xenofont.<ref>Gerard R. Ledger, ''Re-counting Plato: A Computer Analysis of Plato's Style'', as reported by Charles M. Young, "Plato and Computer Dating," ''Oxford Studies in Ancient Philosophy'' 12 (1994), pp. 227-50, repr. Nicholas D. Smith (ed.), ''Plato: Critical Assessments'' 1 (London: Routledge, 1998), pp. 35f.</ref> Si el diàleg és posterior a l'època platònica, llavors potser s'argumenta en contra la insistència d'[[Aristòtil]] que els tipus d'autoritat exercida per un rei, un polític, i un mestre són múltiples i, essencialment, separats uns dels altres.<ref> Hutchinson, p. 618. </ref> (On the other hand, it is possible that Aristotle refers in his works to ''Rival Lovers''.<ref>Annas, p. 117 n. 23.</ref>)