Timgad: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
arreglo ref |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 16:
<br />
<br />
La instal•lació del regne [[vàndal]] a l’ [[Àfrica]] a partir de l’any [[429]] d. C., fou el punt de partida d’una sèrie d’enfrontaments que determinaren la fi de Timgad. Sens dubte els vàndals varen ocupar ràpidament l’ Aurès i sembla que [[Genseric]] es volgué reservar la regió. Tot i això, la ocupació fou de curta durada. La regió de l’ Aurès fou atacada pels [[mauri]], que varen prendre possessió de la serralada com a molt tard l’any [[484]] d. C: Timgad fou presa i evacuada per tal que cap enemic s’hi pogués instal•lar. La reconquesta del mauri es feu en detriment dels habitants de la ciutat i dels libis romanitzats de la serralada.<ref>P. Morizot, "Aurès", ''Encyclopédie Berbère'', p. 1106</ref> Tot i això, no cal pas imaginar-se una destrucció total de la ciutat i el cessament de tota activitat: les muralles foren arrasades i els habitants deportats segons [[Procopi de Cesarea]], però l’arqueologia documenta una continuïtat en les activitats agrícoles i que “a la mateixa ciutat subsistí una vida precària.”
<br />
La reconquesta [[bizantina]], a partir del [[533]], canvià de nou la situació la regió. Els generals de [[Justinià]] que emprengueren la reconquesta de l’ Àfrica, van haver de vèncer primer als vàndals i després als mauri revoltats, concretament a [[Iabdas]], el cap dels mauri de l’ Aurès. Fou el patrici [[Solomó]] l’encarregat de dirigir la campanya contra ell, campanya que en part la coneixem gràcies a Procopi. La regió de Timgad, que Procopi descriu com una ciutat destruïda, sembla que fou la base d’aquesta campanya.<ref name=Morizot-Numidie>{{ref-publicació|cognom=Morizot|nom=P.|títol=Recherches sur les campagnes de Solomon en Numidie méridionale (535-539)|publicació=CRAI|data=1993|pàgines=83-106|volum=137|exemplar=1|url=http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/crai_0065-0536_1993_num_137_1_15188|consulta=13 abril 2013}}</ref> De tota manera, no és fins després de finalitzada la seva campanya, l’any [[539]], que Solomó deixà traces visibles de la seva presència, ja que ell feu construir el fort bizantí que encara avui dia és visible al jaciment.
| |||