Viquipèdia

Banská Bystrica: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Bot: Traient 46 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q144983
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{polisèmia|Regió de Banská Bystrica}}
{{Geobox | Municipi
<!-- *** Heading *** -->
Linha 89 ⟶ 90:
| footnotes =
}}
'''Banská Bystrica''' (en [[alemany]]: ''Neusohl'', en [[hongarès]]: ''Besztercebánya'') és una ciutat del centre d’d'[[Eslovàquia]] ubicada a les ribes del riu [[Hron]], en una llarga i ampla vall encerclada per les serralades dels baixos [[Tatres]], els Grans Fatra ([[eslovac]]: ''Veľká Fatra'') i les muntanyes Kremnicke ([[eslovac]]: ''Kremnické vrchy'', [[hongarès]]: ''Körmöci-hegység''). Amb una població de 81.281 habitants, Banská Bystrica és actualment la sisena ciutat més gran d’d'[[Eslovàquia]] i és la capital de la [[Regió de Banská Bystrica]].
 
Enclavament fundat per pobles eslaus el s. IX, Banská Bystrica va obtenir els privilegis municipals del [[Regne d’Hongriad'Hongria]] el 1255. L’aspecteL'aspecte actual de la ciutat, de tradició minera, té origen a la [[Baixa edat mitjana]], quan la pròspera ciutat va ser dotada d’esglésiesd'esglésies, mansions i fortificacions.
 
Pel seu patrimoni històric i per la seva favorable situació geogràfica amb accés fàcil a les muntanyes que la contornen, Banská Bystrica és un popular destí turístic tant a l’estiul'estiu com a l’hivernl'hivern.
 
== Història ==
El [[1255]] aconseguí l'estatut ciutat reial minera (extracció d'de [[argentplata]]), en elsals segles XIV-XVI, explotació dels jaciments de [[coure]], que era exportat a tota [[Europa]] (voltants de la localitat d'Spaniadolina). El [[1525]], gran revolta de miners, que ocuparen la ciutat durant un cert temps. A finals del [[segle XVIII]] i sobre mitjans del XIX, fou el focus del moviment nacionalista eslovac.
 
El [[1850]], es fundà al Liceu Eslovac. El moviment obrer i els esforços per l'aixecament econòmic, social i cultural d'[[Eslovàquia]] s'incrementaren sobre tot després de la [[primera guerra mundial]]. El [[29 d'agost]] de [[1944]], al esclatar [[Alçament Nacional Eslovac]], la ciutat fou per espai de dos mesos seu del [[Consell Nacional Eslovac]] i del comandament polític-militar de la [[revolució]], així com de les emissions lliures de la [[ràdio]]. La ciutat rebel fou ocupada per les unitats [[nazi]]salemanyes el [[27 d'octubre]] de 1944, sent alliberada per l'[[Exercit SovièticRoig]] el [[26 de març]] de [[1945]].(¹) <ref name="Olympia">Marcel Ludvik i Otakar Mohyla,''Guia Olympia Txecoeslovàquia-Praga'' pàgs. 113-114 ISBN 80-7033-125-9</ref> ▼
 
▲El [[1850]], es fundà al Liceu Eslovac. El moviment obrer i els esforços per l'aixecament econòmic, social i cultural d'[[Eslovàquia]] s'incrementaren sobre tot després de la [[primera guerra mundial]]. El [[29 d'agost]] de [[1944]], al esclatar [[Alçament Nacional Eslovac]], la ciutat fou per espai de dos mesos seu del [[Consell Nacional Eslovac]] i del comandament polític-militar de la [[revolució]], així com de les emissions lliures de la [[ràdio]]. La ciutat rebel fou ocupada per les unitats [[nazi]]s el [[27 d'octubre]] de 1944, sent alliberada per l'[[Exercit Soviètic]] el [[26 de març]] de [[1945]].(¹)
== Barri històric ==
El casquetcasc històric constitueix una ''reserva'', dominat per l'antic castell medieval i la torre del rellotge. Part del castell és el Palau de Matej Bel, en estil gòtic tardà. Església parroquial romànic-gòtica, església gòtic eslovaca, antic ajuntament (avui galeria d’artd'art), bastió dels [[artiller]]s, porta amb sagetera. En la plaça major, diverses cases burgeses gòtiques i renaixentistes amb ornaments esgrafiats i patis amb peristils la més interessant és avui el Museu d'Eslovàquia Central, amb col·leccions d'història i Ciències Naturals, així com també Dom Benického.
 
Una altra dominant de la ciutat és el ''Memorial i Museu de la Revolta Nacional Eslovaca'', amb una exposició sobre la [[resistència anti-feixista]] que inclou una col·lecció d'armes i tècniques de combat i diverses plaques recordatòries en homenatge als participants en la Revolta.(¹)<ref name="Olympia"/> Banská Bystrica és seu de la Universitat Matej Bel, amb 15.000 estudiants.▼
 
▲Una altra dominant de la ciutat és el ''Memorial i Museu de la Revolta Nacional Eslovaca'', amb una exposició sobre la [[resistència anti-feixista]] que inclou una col·lecció d'armes i tècniques de combat i diverses plaques recordatòries en homenatge als participants en la Revolta.(¹) Banská Bystrica és seu de la Universitat Matej Bel, amb 15.000 estudiants.
== Referències ==
<references />
* (¹)[[Guia Olympia]] ''Txecoeslovàquia-Praga, de'' [[Marcel Ludvik]] i [[Otakar Mohyla]]'', pàgs. 113-114'' (ISBN 80-7033-125-9)
 
 
{{ORDENA:Banska Bystrica}} <!--ORDENA generat per bot-->▼
{{Enllaç AB|en}}
▲{{ORDENA:Banska Bystrica}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
[[Categoria:Ciutats d'Eslovàquia]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Banská_Bystrica»