Coordenades polars: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: canvis estètics en relació a les plantilles d'enllaços d'articles bons i articles destacats
m Traduint plantilla cite journal a ref-publicació
Línia 23:
En la obra ''De les espirals,'' [[Arquimedes]] descriu l'[[espiral d'Arquimedes]], una funció en la que el radi creix linealment amb l'angle. Ara bé, el treball grec no es va estendre fins a un sistema complert de coordenades.
 
Hi ha diverses relacions de la introducció de les coordenades polars com part d'un sistema formal de coordenades. La història completa de la qüestió es descriu a ''Origin of Polar Coordinates.''<ref name="coolidge">{{cite journalref-publicació
| lastcognom = Coolidge
| firstnom = Julian
| authorlinkenllaçautor = Julian Lowell Coolidge
| titlearticle = The Origin of Polar Coordinates
| journalpublicació = American Mathematical Monthly
| volumevolum = 59
| pagespàgines = 78–85
| datedata = 1952
| url = http://www-history.mcs.st-and.ac.uk/Extras/Coolidge_Polars.html
}}</ref> [[Grégoire de Saint-Vincent]] i [[Bonaventura Cavalieri]] varen introduir independentment els conceptes a mitjans del segle disset. Saint-Vincent ho va escriure en privat el 1625 i va publicar el seu treball el 1647, mentre que Cavalieri va publicar el seu el 1635 amb una versió corregida que va aparèixer el 1653. Cavalieri va ser el primer en fer servir les coordenades polars per resoldre un problema referent a l'àrea dins d'una [[espiral d'Arquimedes]]. Més tard, [[Blaise Pascal]] va fer servir les coordenades polars per calcular la longitud de l'[[paràbola|arc de la paràbola]].
 
En l'obra ''[[Mètode de les fluxions]]'' (escrit el 1671, publicat el 1736), [[Isaac Newton]] examina les transformacions entre coordenades polars (de les quals ell en diu la "Setena Manera Per les Espirals", i uns altres nou sistemes de coordenades.<ref>{{cite journalref-publicació
| lastcognom = Boyer
| firstnom = C. B.
| titlearticle = Newton as an Originator of Polar Coordinates
| journalpublicació = American Mathematical Monthly
| volumevolum = 56
| pagespàgines = 73–78
| datedata = 1949
| url = }}</ref> En la revista ''[[Acta Eruditorum]]'' (1691), [[Jacob Bernoulli]] feia servir un sistema amb un punt sobre una línia, anomenats ''pol'' i ''eix polar'' respectivament. Les coordenades s'especificaven per la distància al pol i l'angle respecte a l'''eix polar''. El treball d'en Bernoulli s'estén a trobar el [[radi de curvatura]] de corbes expressades en aquest sistema de coordenades.
 
El terme actual ''coordenades polars'' s'ha atribuït a [[Gregorio Fontana]] i el feien servir els escriptors italians del segle 18.<ref>{{citar web