Josep Clarà i Ayats: diferència entre les revisions

Clarament emmarcat en el [[mediterranisme]], la seva obra és figurativa, sòlida i compacta. Va iniciar la seva formació a l'Escola de Dibuix d'Olot amb el professor [[Josep Berga i Boix]] ([[1837]]-[[1914]]), on l'elogi d'un dibuix seu que li va fer el pintor [[Joaquim Vayreda]] ([[1843]]-[[1894]]) <ref> ''J. Clarà. Recuerdos. Notas y anécdotas sobre la vida de José Clarà y Ayats'' (MNAC/MC 99835) </ref>, va ser un gran estímul i un dels seus records infantils més grats. Més tard, el [[1897]] va ingressar a l'escola de Belles Arts de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] ([[França]]). Les seves inquietuds artístiques i després de guanyar un esment en un concurs, el van fer marxar a [[París]] el [[1890]], on va conèixer [[Auguste Rodin]], el qual va fer que es decidís per l'escultura. Coneix entre altres artistes a l'escultor [[Arístides Maillol]] amb qui mantindrà una gran amistat i una gran afinitat en el sentit de l'escultura, que el farà connectar amb l'estètica que a Catalunya es batejà amb el nom de [[Noucentisme]]. Com a dibuixant destaquen els apunts, que va realitzar a la ballarina [[Isadora Duncan]], en diferents moviments de dansa. Isadora va morir el [[1927]]. Després, una altra gran ballarina li va servir de model per als seus dibuixos: Antonia Mercé "L'Argentina".