Unió Federal Nacionalista Republicana: diferència entre les revisions

La '''Unió Federal Nacionalista Republicana''' (UFNR) fou un partit polític català del Principat, fundat a [[Barcelona]] el 24 d’abril de [[1910]] per la fusió de la [[Unió Republicana]], el [[Partit Federal]] i el [[Centre Nacionalista Republicà]], els quals, sota el nom d’[[Esquerra Catalana]], mantenien ja des d’un any abans una estreta aliança electoral. En fou president [[Josep Maria Vallès i Ribot]], i altres membres destacats foren [[Pere Coromines]], [[Albert Bastardas]], [[Francesc Layret]], [[Jaume Carner]], [[Santiago Gubern]], [[Joaquim Lluhí]], els germans Zulueta, etc.

Sota un programa autonomista, hi coexistien sectors liberals burgesos i d’altres de socialitzants i obreristes, i hi sovintejaven les friccions internes. Tenia per òrgans de premsa ''[[El Poble Català]]'', el setmanari ''[[La Forja]]'' ([[1910]]-[[1912]]) i, en alguns períodes, [[La Publicidad]]. Obtingué un èxit considerable a les eleccions legislatives del 1910, i l’any següent ingressà a la Conjunción Republicano-socialista, però no assolí de substituir el [[lerrouxisme]] en la direcció del republicanisme català, ni aconseguí un estil polític propi. La mort de Vallès i Ribot refredà l’entusiasme dels federals, mentre que molts dels antics integrants de la Unió Republicana -[[Josep Zulueta]], [[Eusebi Corominas]], [[Lluís Companys]]- se separaven de la UFNR (setembre del [[1912]]). Aquests afebliments, juntament amb la tàctica de front de dretes emprada per la [[Lliga Regionalista de Catalunya|Lliga]], empenyien el partit a cercar una aliança d’esquerres amb els radicals; la idea, promoguda per Lluhí i Gubern, trobà molt fortes resistències al si de la Unió, però la gran davallada electoral del [[1913]] féu inevitable la coalició, formalitzada en el [[pacte de Sant Gervasi]]. Les catastròfiques conseqüències del pacte deixaren el partit -presidit ara per [[Pere Coromines]]- greument desarborat; mantingué encara la coalició amb els radicals, però la desfeta a les eleccions legislatives de l’abril del [[1916]] en provocà la descomposició.

Els darrers residus de la UFNR a Barcelona i Badalona subsistiren fins el [[1917]], dirigits per [[Santiago Estapé]], mentre molts dels seus homes representatius anaven a nodrir els rengles del nou [[Partit Republicà Català]].