Romà I Lecapè: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Romanos I Lekapenos}} a partir de pt:Romano I |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Romanus1.jpg
'''Romà
Era fill de Teofilacte Abastacte, un notable militar que havia salvat la vida a l'emperador [[Basili
▲'''Romà I Lecapè''' o '''Romanus I Lecapenus''' ({{polytonic|Ῥωμανὸς ὁ Λακαπηνός}}) (c. [[870]] - [[15 de juny]] de [[948]]) fou l'[[Imperi Bizantí|Emperador de Bizanci]] des del [[919]] fins a ser derrocat el [[16 de desembre]] del [[944]]. Abans havia compartit el tron de l'Imperi amb [[Constantí VII]] (menor d'edat i casat amb una filla de Romà I). Els responsables del seu enderrocament foren els seus fills [[Esteve Lecapè|Esteve]] i [[Constantí Lecapè|Constantí]], cansats de la longevitat del pare. Tot i el cop d'estat, els usurpadors no van obtenir el tron, que quedà en mans de [[Constantí VII]].
Fou llavors acusat de traïció per [[Lleó Focas]] però segurament havia actuat a la busca del tron com havien fet altres; va estar a punt d'esclatar la guerra civil però Romà, ajudat per l'emperadriu, va agafar al camarlenc Constantí, un dels majors partidaris de Focas; aquest va venjar la captivitat del seu amic agafant les armes contra Romà. Aquest fou nomenat ''Magnus Heteriarca'' o comandant en cap de la guàrdia imperial, va derrotar a Focas i fou fet cèsar el setembre i coronat august i emperador el [[17 de desembre]] del [[919]]. La seva filla Helena es va casar amb l'emperador Constantí i al pujar al tron va nomenar augusts al seu fill [[
▲Era fill de Teofilacte Abastacte, un notable militar que havia salvat la vida a l'emperador [[Basili I]]. Va servir a la flota imperial i es va distingir per la seva valentia. Va matar un lleó que va atacar a un dels seus homes. Quan [[Constantí VII Porfirogènit]] va pujar al tron, Romà era almirall i dirigia la flota del [[Danubi]] en la guerra contra [[Bulgària]] i sobtadament va retirar la flota i es va dirigir a [[Constantinoble]].
Els principals esdeveniments del seu regnat son:
▲Fou llavors acusat de traïció per Lleó Focas però segurament havia actuat a la busca del tron com havien fet altres; va estar a punt d'esclatar la guerra civil però Romà, ajudat per l'emperadriu, va agafar al camarlenc Constantí, un dels majors partidaris de Focas; aquest va venjar la captivitat del seu amic agafant les armes contra Romà. Aquest fou nomenat ''Magnus Heteriarca'' o comandant en cap de la guàrdia imperial, va derrotar a Focas i fou fet cèsar el setembre i coronat august i emperador el [[17 de desembre]] del [[919]]. La seva filla Helena es va casar amb l'emperador Constantí i al pujar al tron va nomenar augusts al seu fill [[Cristóbal Lecapè]] i a la seva esposa Teodora. De fet fou Romà el que va exercir el poder encara que nominalment era col·lega de Constantí.
▲Els principals esdeveniments del seu regnat son: el cisma de l'església que durava des de la deposició del patriarca Eutimi va acabar finalment el [[920]] amb la intervenció del Papa [[Joan X]] i per un edicte de Constantí Porfirogènit que va declarar anticanònic el quart matrimoni, i el va convertir en objecte de càstig.
El [[921]] va esclatar una guerra contra els búlgars que van assolar [[Tràcia]]; el [[923]] [[Simeó de Bulgària]] es va aliar als àrabs; el [[926]] una entrevista entre Romà i Simeó, rei dels búlgars davant les muralles de Constantinoble va acabar temporalment amb la lluita. Poc abans, el 925 el patrici Joan Radí va destruir la flota del famós [[Lleó de Trípoli]], pirata que havia saquejat [[Tessalònica]] 22 anys abans. El 927 va morir el rei Simeó de Bulgària i el va succeir el seu fill Pere i va entrar al territori bizantí al front d'un exèrcit exigint a l'emperador, si volia la pau, de donar-li la seva neta en matrimoni, proposta que Romà va acceptar ja que necessitava totes les seves forces contra els àrabs. També les possessions a Itàlia van necessitar protecció contra els petits prínceps llombards.
El [[931]] va morir el seu fill
Constantí Porfirogènit només gaudia del títol perquè estava privat de tot poder i va decidir agafar aquest. Va excitar l'ambició dels dos fills de Romà, Esteve i Constantí, que tenien el títol d'augusts, que estaven farts de l'autoritarisme del seu pare, i van entrar en una conspiració; els dos prínceps van obtenir el suport de diversos notables. Un dia Esteve va detenir al seu pare ([[16 de desembre]] del [[944]]) i el va enviar a l'illa de [[Protea]] a l'entrada de la [[Propòntida]], on fou ingressat a un convent i on fou afaitat al cap per quedar inhabilitat per regnar ([[20 de desembre]] del [[944]]).
Però ni Esteve ni Constantí es van aprofitar de la seva traïció ja que Constantí Porfirogènit fou proclamat emperador únic després de cinc setmanes en què Esteve va gaudir del títol de coemperador. Llavors Esteve i el seu germà foren detinguts i enviats a Protea on es van reunir amb el seu pare. Esteve va morir al cap de 19 anys i Constantí al cap de dos anys (va morir en un intent de fugida).
Linha 21 ⟶ 20:
Durant el seu regnat va procurar limitar l'acumulació de latifundis per part dels grans terratinents de l'Imperi.
{{Commonscat|Romanos I Lekapenos}}▼
{{Emperadors Romans}}
▲{{Commonscat|Romanos I Lekapenos}}
▲{{ORDENA:Roma I Lecape}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Emperadors bizantins]]
[[Categoria:Almiralls]]
| |||