|
'''Hans Günther von Kluge''' ([[30 d'octubre]] de [[1882]] - [[19 d'agost]] de [[1944]]), va ser un militar [[Alemanya Nazi|alemany]] durant la [[Segona Guerra Mundial]], que arribà al rang de [[Mariscal de Camp (Alemanya)|Mariscal de Camp]].
Nascut al sísi d'una família [[Prússia|prussiana]] de gran tradició militar, va ser tot un mestre en el concepte de la ''[[Blitzkrieg]]''.
Durant la [[I Guerra Mundial]] participà a la [[Batalla de Verdun]] com a oficial d'Estat Major.
Al [[1936]] era [[Tinent general]], i al [[1937]] obtingué el comandament del 6è Grup d'Exèrcits, que es convertiria en el [[4t Exèrcit (Alemanya)|4t Exèrcit]], el qual comandà al [[1939]] en la [[Campanya de Polònia]]. Es va oposar al pla d'atacar occident, però comandà al 4t Exèrcit al seu avanç al bosc de les [[Ardenes (departament)|Ardenes]], que culminà amb la [[Batalla de França|caiguda de França]].
Al [[1941]] va ser nomenat comandant del [[Grup d'Exèrcits Centre]] pel [[Front Oriental de la Segona Guerra Mundial|Front Oriental]], amb [[Heinz Guderian]] com a subordinat (si bé la realitat és que Guderian actuava segons la seva iniciativa, fent cas omís de les indicacions de Kluge). Al desembre de 1941, a les [[Batalla de Moscou|portes de Moscou]], Kluge provà de persuadir a Hitler sobre la necessitat de realitzar una retirada limitada per sectors, davant la contraofensiva hivernal soviètica. Kluge arribà a telefonar personalment en repetides ocasions al quarter general de Hitler, però la resposta era que ''petites retiraresretirades al final representen una retirada total''. Guderian provà d'arribar a Moscou i arribà a escassos 42 km del centre de la capital. No obstant això, donada l'escassetat de combustible i la manca de subministraments, va haver de retirar-se davant els contraatacs dels esquadrons siberians. Kluge el destituí.
Quan la situació resultà insostenible, demostrà les seves qualitats tàctiques a les [[Batalles de Rjev|batalles defensives]] per mantenir un front estable, fins que s'inicià la segona ofensiva alemanya a la Unió Soviètica, a l'estiu de [[1942]].
El [[27 d'octubre]] de [[19321942]] va resultar greument ferit quan el seu vehicle va bolcar a la carretera de [[Minsk]] a [[Smolensk]]. Va ser incapaç de tornar al servei actiu fins al juliol de [[1944]], quan és nomenat Comandant en Cap de l'Oest, després que [[Gerd von Rundstedt]] fos destituït a arrelarran del [[Operació Overlord|desembarcament aliat a Normandia]]. En va tractà de contraatacar a la zona d'Avranches, però les seves forces eren insuficients per detenir al 7è Cos d'Exèrcit americà, un fracàs que li provocà una profunda depressió.
Kluge es veié involucrat d'alguna manera amb la resistència militar, o alalmenys menysen coneixia alguns detalls. Si bé no hi participà activament, tampoc no ho denuncià als seus superiors. Va mantenir una actitud tèbia i no va delatar els plans de [[Henning von Tresckow|von Tresckow]], un dels caps de la resistència ([[Widerstand]]) (i que serví com a Cap d'Estat Major al Grup d'Exèrcits Centre), quan se n'assabentà que planejava assassinar a [[Adolf Hitler|Hitler]] durant una visita al Grup d'Exèrcits Centre. No obstant això, Kluge rebutjà donar suport als conspiradors del [[Complot del 20 de juliol]] quan va saber que Hitler havia sobreviscut a l'atemptat.
Posteriorment, va ser cridat a [[Berlín]] per a reunir-se amb Hitler després del cop d'estat fallit de [[Klaus von Stauffenberg|Stauffenberg]]. Convençut de quèque Hitler el castigaria per conspiració (i pels presumptes intents de negociació amb els aliats, de fet [[Himmler]] i [[Bormann]] ja havien aixecat sospites al respecte), se suïcidà prenent una càpsula de cianur a l'avió que el portava a Berlín. Al seu testament, Kluge reafirmava la seva lleialtat a Hitler.
== Condecoracions ==
| 