Antígona (filla d'Èdip): diferència entre les revisions

'''Antígona''' (''Ἀντιγόνη'') fou filla d'[[Èdip]] i de [[Iocasta]]. Tenia tres germans, dos nois [[Etèocles]] i [[Polinices]], i una germana, [[Ismene]]. Va acompanyar al seu pare Èdip (rei de [[Tebes (Grècia)|Tebes]]) a l’exilil'exili i, quan aquest va morir, va tornar a la ciutat.

En el mite, els dos germans barons d’Antígonad'Antígona es troben constantment lluitant pel tro de Tebes, a causa d'una maledicció que el seu pare havia llençat contra ells. Es suposava que Eteocles i Polinices governaven el tro periòdicament, però, en algun moment, Eteocles va decidir quedar-se en el poder després de complir el seu període, fet que va desencadenar una guerra doncs, ofès, Polinices va buscar ajuda en una ciutat veina, va armar un exèrcit i va tornar a la ciutat per a reclamar el que era seu.

La guerra va acabar amb la mort dels dos germans durant la batalla, un a mans de l’altrel'altre, com deia la profecia. Llavors [[Creont]] es va convertir en rei de Tebes i va dictaminar que, per haver traït la seva pàtria, Polinices no seria enterrat dignament i se’l deixaria als afores de la ciutat.

La desobediència comporta per a Antígona la seva pròpia mort: condemnada a ser enterrada viva, va evitar-ho penjant-se. Per altra banda, Hemó, en veure morta a la seva promesa, després d’intentar matar al seu pare, es va suïcidar abraçat a Antígona; mentrestant, [[Eurídice (muller de Creont)|Eurídice]], esposa de Creonte i mare d’Hemód'Hemó, es suïcida al saber que el seu fill ha mort. Les morts d’Hemond'Hemon i Euridice provoquen un profund patiment a Creont, que finalment s'adona del seu error.