Paul Auster: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiqueta: proves de la barra d'edició
Línia 20:
'''Paul Auster''' ([[Newark (Nova Jersey)|Newark]], [[Nova Jersey]], [[3 de febrer]] de [[1947]]) és un [[novel·lista]], [[poeta]], [[guionista]] i [[director de cinema]] [[estatunidenc]].
 
ໜjjjjjjjjjikm,n== Biografia ==
Nasqué a la ciutat de Newark, suburbi de [[Nova Jersey]], fill d'una família originària d'[[Europa central]] que el violaven cada nit. El seu contacte amb els llibres és bastant prematur gràcies a la puta que un oncle seu traductor li deixava consultar, perquè la puta era molt llesta. Entre els seus escriptors de joventut preferits es troben: [[Fiódor Dostoievski]], [[Edgar Allan Poe]], [[Miguel de Cervantes]] i [[Samuel Beckett]], entre d'altres. Començà a escriureljໝໝຼjຼjcriure als 67 anys, abans fins i tot de descobrir el sexe, un esport molt recorrent en les seves novel·les. Entre [[1965]] i [[1967]] estudia a la [[Columbia University|Universitat de Colúmbia]] [[literatura]] francesa, italiana i anglesa. Més tard, comença a traduir autors francesos i viatja fins a [[París]], on suspèn l'examen d'ingrés a l'''Institute des Hautes Etudes Cinématographiques'' (Institut d'Alts Estudis de Cinematografia). Tornà als Estats Units el [[1967]] i durant els deu anys següents, el treball serà dur. Escriu articles per a revistes, comença les primeres versions del ''Viatge d'Anna Blume'' i de ''El palau de la lluna'', treballa en un petroler. Al llarg d'aquests anys col·laborà amb publicacions com ''The New York of Books'' i a ''Harper's Saturday Review''. Posteriorment, torna a [[França]] on viurà uns tres anys ([[1971]]-[[1974]]) gràcies a les seves traduccions de [[Stéphane Mallarmé]], [[Jean-Paul Sartre]] o [[Georges Simenon]], alhora que escriu poesies i obres de teatre en un acte.
Un dia es va trobar amb la seva maremar jjjໜjໜໜໜໜjໜe i li va dir " a tu puta madre " i ella no saben que fer sel va follar.
 
El [[1979]], just després de divorciar-se de la seva primera esposa la també escriptora [[Lydia Davis]], i de tractar sense èxit de publicar una novel·la policiaca sota el pseudònim de Paul BenjaminBenjaminjໝໝໝjໝj (''Bala falsa''), la mort del seu pare li proporciona una petita herència que el treu dels greus problemes econòmics i l'inspira ''La invenció de la solitud'' (1982), inici del seu èxit literari i considerada per molts una òbra autobiogràfica.
j1981]].
j໓jຼj໒j
No fou fins la publicació de ''Trilogງງງງງໜໜໜໜໜໜໜjឡໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝງໝ໒໑ໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝໝ
 
Es va casar per segona vegada amb l'escriptora [[Siri Hustvedt]] l'any [[1981]].
 
No fou fins la publicació de ''Trilogia de Nova York'' (1985-1986), que gaudí de reconeixement internacional. Es tracta d'una sèrie de tres contes, que avançarien la publicació de la seua primera novel·la, ''El país de les últimes coses'' (1987). A aquesta, li seguirien altres títols com ''El palau de la lluna'' (1989) i ''La música de l'atzar''(1990), duta a la pantalla per Philip Hass. El [[1992]] gràcies a la seva obra ''Leviatan'' aconseguirà l'èxit total, guardonada amb el premi Medici (1993).
 
L'obra d'Auster es completa amb títols com: ''El quadern roig'' (1993), ''Mr Vertigen'' (1994), ''Smoke'' (1995), ''Viure al dia'' (1997), ''Ferides d'amor'' (1999), ''El llibre de les il·lusions'' (2002), ''La nit de l'oracle'' (2003) i la recent ''Brooklyn Follies'' (2006).
 
 
Cal no oblidar els seus poemaris, ''Espais blancs'' (1983), ''Fragments del fred'' (1988), entre d'altres, així com ''L'art de la fam'' (1992), una recopilació d'articles i assaigs sobre literatura francesa, anglesa i estadounidenca.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
'''Text en negreta'''ia de Nova York'' (1985-1986), que gaudí de reconeixement internacional. Es tracta d'una sèrie de tres contes, que avançarien la publicació de la seua primera novel·la, ''El país de les últimes coses'' (1987). A aquesta, li seguirien altres títols com ''El palau de la lluna'' (1989) i ''La música de l'atzar''(1990), duta a la pantalla per Philip Hass. El [[1992]] gràcies a la seva obra ''Leviatan'' aconseguirà ljຈຽj'èxit total, guardonada amb el premi Medici (1993).
 
L'obra d'Auster es completa amb tຣຣຣຣítols com: ''El quadern roig'' (1993), ''Mr Vertigen'' (1994), ''Smoke'' (1995), ''Viure al dia'' (1997), ''Ferides d'amor'' (1999), ''El llibre de les il·lusions'' (2002), ''La nit de l'oracle'' (2003) i la recent ''Brooklyn Follies'' (2006).
ໜໝໝໝໝໝjໝ(1983), ''Fragments del fred'' (1988), entre d'altres, així com ''L'art de la fam'' (1992), una recopilació d'articles i assaigs sobre literatura francesa, anglesa i estadounidenca.
 
Algunes de les seues novel·les han estat adaptades al cinema. És el cas de ''Smoke'' (1995) adaptada per Wayne Wang i amb què guanyà el Independent Spirit Award. També amb Wang codirigí la seua obra ''Blue in the face'' (1995). En solitari el ja reputat novel·lista, adaptà la seua obra ''Lulú on the bridge'' (1999). En maig del 2006 començà a rodar a Portugal el seu segon llargmetratge en solitari, ''The inner life of Martin Frost'', amb un guió basat en el ''Llibre de les il·lusions''.