Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint l'accentuació (1) i els apòstrofs (9) |
|||
Línia 2:
==Història==
Des de la fundació de la de [[Moià]] el [[1683]], cada comunitat eclesiàstica creà el seu arxiu local. El costum es mantingué quan el [[1742]] les cases foren erigides en viceprovíncia independent i posteriorment el [[1752]], en província.<ref name="test">Florensa i Parés, Joan. El Projecte educatiu de l'Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana, 2010 </ref> A les darreres dècades del s. XIX es començà a tenir consciència per la conservació del patrimoni documental. El [[1915]] es creà al juniorat de [[Terrassa]] un Museu Calassanci que un temps després es traslladà a [[Alella]] i posteriorment a Moià, on
El patrimoni escolapi ha sofert diverses pèrdues en moments crítics de la nostra història. Durant la [[Setmana Tràgica]] del juliol de [[1909]] el col·legi de Sant Antoni de Barcelona va ser incendiat. Es perderen, entre altres coses de valor, els arxius de la província, el de la comunitat (amb fons dels [[Canonges Regulars de Sant Antoni|Antonians]]), el de
El Museu Escolapi de Moià es recuperà quasi íntegrament el 1939. El 1968 el P. provincial Salvador Salitjes creà oficialment el «Museu Escolapi», del que tingueren cura els novicis. Assenyalà contingut i objectius. El 1973 es traslladaren a
En aquest espai
==Fons==
Línia 27:
==Biblioteca==
La biblioteca provincial es divideix en la biblioteca antiga i la moderna (posterior a 1835). La biblioteca moderna es pot consultar a la sala i des
==Serveis==
|