Diferència entre revisions de la pàgina «Barcelona Traction, Light and Power»

cap resum d'edició
m (Bot: Traient 3 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q662894)
Com era lògic l'empresa energètica més important del país no podia estar controlada per capital estranger, concretament belga, i es va dissenyar un pla político-judicial per controlar la citada empresa que es va iniciar el [[12 de febrer]] de [[1948]] als Tribunals de [[Reus]] i va finalitzar el [[5 de febrer]] de [[1970]] a la [[Cort Internacional de Justícia]] amb seu a [[La Haia]].
 
Coincidint amb l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]], l'empresa va començar a patir molts problemes econòmics per finançar els interessos de les grans obres que havia de realitzar. A aquest fet cal afegir-hi la mort el [[1 de maig]] de [[1915]], de Fred Stark Pearson, en l'enfonsament del [[Transatlàntic]] [[RMS Lusitania]]. Per això un grup de financers principalment belgues es van fer amb el control accionarial de la companyia i van aconseguir sanejar-la.
 
La companyia va continuar amb la seva expansió fins a la [[Guerra Civil Espanyola]] on va ser col·lectivitzada, un cop finalitzada la guerra va ser retornada als seus antics propietaris. Però els problemes només van fer que començar.
Però poc temps després d'aquesta temptativa, el 12 de febrer de 1948 tres accionistes van presentar davant dels Jutjats de Reus una demanda del fallida de l'empresa que va prosperar i el 1952 els bens de l'empresa van ser subhastats i adquirits per l'empresa "[[Fuerzas Electricas de Catalunya]] SA" (FECSA), gestionada pel financer mallorquí [[Joan March i Ordinas]], que va ser fundada poc abans de la subhasta adquirint l'empresa per un valor del 1 per 1000 del valor real de la companyia.
 
Aquest procés no es va finalitzartancar dins la jurisdicció espanyola, ja que el govern belga va iniciar un procediment judicial que va finalitzarfinalitzat al Tribunal de La Haia, que va dictaminar, en una votació de 15 contra 1, que el govern belga no tenia capacitat de plantejar cap defensa dels accionistes belgues ja que la companyia encara tenia la seu al [[Canadà]] i havia de ser aquest govern el quequi plantegesplantegés la demanda.
 
D'aquesta formamanera el [[5 de febrer]] de 1970 la resolució va ser ferma i el procés judicial va finalitzar. Per tot el que va envoltar el procés, així com pels personatges implicats en la trama, i pel resultat final, amb la subhasta de l'empresa i la seva posterior adquisició per la companyia [[FECSA]], controlada per Joan March, que cal no oblidar que va ser un dels grans avaladors del general Franco, en molts sectors el final del procés va estar considerat com un ''botí de la Guerra Civil''.
 
==Enllaços d'interès==
Usuari anònim