Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 3 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q328711
m Bot: corregint els apòstrofs (17)
Línia 24:
 
== El problema historiogràfic ==
La revolts d'Aissó, es coneix a partir de diverses fonts franques com els Annals Reials i l’Astrònoml'Astrònom, i de diverses notícies d’historiadorsd'historiadors musulmans. Ha estat estudiat pels historiadors Ausiàs i Abadal, que han apuntat per una revolta visigòtica davant l’ocupaciól'ocupació franca; i per l’arabistal'arabista Codera, que cregué que les fonts franques havien interpretat un episodi de lluites entre francs i musulmans com una revolta d’und'un cabdill got que no havia existit mai. Codera cregué que Aissó era Aysun, un valí musulmà de Barcelona, però aquesta interpretació s’has'ha considerat parcialment errònia pels historiadors, que s’hans'han decantat més per les hipòtesis d’Abadald'Abadal i Auzias.
 
== Les notícies aportades per Al-Udri ==
Aquest geògraf i historiador va fer una descripció de la revolta d’Aissód'Aissó i Guillermó. Parla d’Aysund'Aysun, un personatge que va lluitar contra els francs i que va ser empresonat però que es va escapar en canviar-se pel seu criat a la presó. El problema que tenim és que no sabem si Aysun era el rebel Aissó.
Al-Udri es va basar en fonts d’Izad'Iza al-Razí, que ja s’havias'havia basat al seu torn en fonts dels Annals de la Marca. Aquest fet és un problema ja que Iza al-Razí descriu esdeveniments molt anteriors a la seva època i, en canvi, els Annals Reials dels francs, recullen informació molt més directa. Un altre problema és que Al-Udri ofereix notícies més concises de la zona navarro-aragonesa que no pas quan parla de Catalunya. A més, s’has'ha d’assenyalard'assenyalar el desfasament cronològic de les narracions d’Ald'Al-Udri que semblen correspondre a moments anteriors al 785, mentre les fonts franques corresponen als anys 826-827.
Ara bé, també hi ha arguments a favor d’unad'una identitat temàtica entre els relats d’unsd'uns i altres. La semblança dels noms de les dues històries és un fet recalcable que podria revalorar la hipòtesi de Codera. A més, els dos Aissó i Aysun eren personatges de la cort carolíngia que havien escapat furtivament de la presó per reaparèixer al cap de poc temps a Catalunya i aixecar una revolta contra els francs.
 
== Referències ==