Comuna (societat): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 4:
Els hippies van intentar posar en pràctica a través de les comunes la seva visió de la nova societat basada en el refús de l'autoritat, el [[pacifisme]], el retorn a la natura, la [[llibertat sexual]] i la manca d'arrelament en un indret.
Segons Jean-Pierre Delannoy i Pierre Bouyxou "''Les comunes són la màxima expressió del moviment [hippie]: la seva infraestructura són les arrels socials sense les quals haurien estat ràpidament reduïdes a un simple
Aquestes comunes no gaudien de cap unitat organitzativa: algunes eren comunitats urbanes, altres van tractar de viure de l'[[agricultura]] i la [[ramaderia]] al camp, i d'altres eren una mena d'indret de passada. Confrontats als problemes de subsistència i a les dificultats de conviure segons un nou tipus de relacions socials, la majoria van tenir una existència relativament curta.<ref>''Treize mois, six jours, durée moyenne d'une communauté rurale'', p. 175-176</ref> L'experiència europea més important va ser la de la "comuna lliure" de [[Christiania]], a [[Copenhaguen]], que es va fundar el setembre de [[1971]] i que encara existeix. A principis del [[segle XXI]] encara hi havia una quarantena de comunes hippies a [[Alemanya]].<ref>
| |||