Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|GRAPO}} a partir de nl:Antifascistische Verzetsgroepen van de Eerste Oktober |
+ ref |
||
Línia 57:
El 17 de juny del 1980, a Barcelona, la policia mata a trets el guerriller gallec dels GRAPO Francisco Roberto Liñeira Oliveira.<ref>{{es}} [http://www.presos.org.es/ARCHIVOS/caidos.php?idc=0023 Francisco Roberto Liñeira Oliveira] [[Socors Roig Internacional]] </ref> El 29 d'agost del mateix any, al barri madrileny de Cuatro Caminos, la policia mata Abelardo Collazo Araújo, un dels principals dirigents de l'organització des de la seva creació, i deixa greument ferit José Luis Fernández, el militant que l'acompanyava.
El 14 de gener del 1981 es mor a València, a conseqüència de les tortures infligides per la policia política espanyola, la militant dels GRAPO Josefina Jiménez Zamora. El 14 de març, els presos polítics dels GRAPO comencen una vaga de fam contra el règim d'extermini imposat a la presó d'Herrera de la Mancha. És iniciada per [[Juan José Crespo Galende]] i el segueixen de manera escalonada més presos d'Herrera i d'altres presons. El 19 de juny, després de 97 dies en vaga de fam, Crespo Galende es mor i es converteix, així, en el primer pres polític mort en vaga de fam a l'Estat espanyol.<ref name=vdf/>
El 17 de juny del 1981, la Guàrdia Civil acaba amb la vida de quatre militants més en dos tirotejos que tenen lloc en les proximitats del municipi de [[Les Llosses]] ([[Ripollès]]), quan tractaven de fugir a l'[[Estat francès]]. Eren Albino Gabriel López, María Dolores Castro Saa, Francisco Roberto Liñeira i Antonio Cabeza Deya. El 5 de setembre del mateix any, un batalló de policies mata a Barcelona el dirigent dels GRAPO Enrique Cerdán Calixto.
Línia 63:
El 1982, els GRAPO declaren un alto el foc i el 1983 entren en negociacions amb el [[Ministeri de l'Interior d'Espanya|Ministeri de l'Interior espanyol]]. A mitjan de gener del 1985, la policia dóna per desarticulada l'organització. Però el 1987 es reorganitzen amb un nou comando ''itinerant'' i uns mesos més tard, el 1988, maten l'empresari gallec Claudio San Martín, llavors president de [[Caixa Galicia]].
El 21 d'agost del 1989, dos militants dels GRAPO presos a [[Almeria]] inicien una vaga de fam contra l'aïllament que estaven patint i exigeixen unes condicions de reclusió dignes i el cessament de vexacions i provocacions per part dels carcerers. Al novembre, el [[Ministeri de Justícia d'Espanya|Ministeri de Justícia]] decideix la dispersió dels presos de l'organització i el dia 30 els presos responen a la maniobra amb una altra vaga de fam, exigint el seu reagrupament en una mateixa presó. Un mes després, són seixanta els presos en vaga de fam per la seva reunificació. Com va passar en la vaga anterior, de nou el [[Fiscal General de l'Estat]], Javier Moscoso, amenaça amb l'alimentació forçosa
El 1995, els GRAPO segresten a [[Saragossa]] l'empresari [[Publio Cordón]]. Tot i que l'organització sempre ha afirmat que el va alliberar a canvi del pagament d'un rescat de 400 milions de pessetes, mai no se'n va tornar a saber res<ref>[http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/-/7855-la-guardia-civil-busca-el-cadaver-de-publio-cordon-a-lestat-frances.html La Guàrdia Civil busca el cadàver de Publio Cordón a l'Estat francès] ''[[El Punt]]'', 25 de febrer de 2009</ref> fins que en juliol de 2012 es va confirmar que va morir quinze dies després del segrest quan intentava fugir de la casa de Lió on era retingut.<ref>{{citar web |url=http://www.ara.cat/politica/GRAPO-Publio_Cordon-terrorisme_detencions_0_739726141.html |títol=Detinguts a Sevilla i Cadis tres membres dels Grapo pel segrest de Publio Cordón el 1995 |consulta=19/07/2012 |obra= |editor=Ara |data=19/07/2012 |llengua= }}</ref>
| |||