Contacte de llengües: diferència entre les revisions

Els actuals estudis sobre el contacte de llengües són molt diversificats, és a dir, relacionen diferents ciències com la [[lingüística]], la [[sociologia]], la [[psicologia]], la [[neurologia]], l’[[antropologia]], la [[didàctica]], etc. Per tant, aquests estudis són el punt d’intersecció més important de les ciències del llenguatge. Les seves línies de desenvolupament són:

Estudis sobre les conseqüències que es produeixen del contacte entre dues o més llengües en l’estructura de cada llengua.

Estudis sobre les actituds lingüístiques, les relacions entre els diferents grups i els seus efectes en el contacte de llengües.

Anàlisis sobre l’organització macrosocial del bilingüisme.

Factors individuals: a. facilitat d’expressió verbal en general i de mantenir les dues llengües separades; b. competència lingüística; c. especialització funcional de cada llengua; d. manera d’aprendre cada llengua; e. actituds envers cada llengua.

 

L’estudi macrosociològic del fenòmen de contacte de llengües ha permès explicar l’ús de diferents llengües entre els mateixos parlants en una situació plurilingüe. Davant del gran nombre de possibilitats, [[Peter Auer]] (1990, 1992, 1995) defensa que aquesta tria de llengua s’ha d’analitzar partint del context immediat on es produeix aquest fenòmen. Altres autors, en canvi, estableixen models teòrics a partir de les relacions socials i lingüístiques que es produeixen en una comunitat com el model del marcatge ([[Carol Myers-Scotton]], 1993a) que defensa que existeix una varietat no marcada per a cada determinada circumstància. Qualsevol altra varietat serà la varietat marcada que produirà el procés d’interferència en l’altra varietat.

Altres autors, partint de pautes culturals i relacions socials, han analitzat la tria i l’alternança de llengües. Els estudis més importants són els de [[Susan Gal]] (1979) i [[Kathryn Woolard]] (1989, 1992)

*- (1995). "The Pragmatics of Code-switching: a Sequential Approach". A: Milroy, L.; Auer, P. (ed), 115-135.

*Boix, E.; Vila, X. (1998). Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Edicions Ariel, 220.

*Cotano, À. (2000). Les llengües minoritzades d’Europa. València: Contextos (3 i 4) (tres i

quatre), 121.

*Fries, C. (1945). Teaching and Learning English as a Second Language. Ann Arbor: University of Michigan Press.

*Gal, S. (1979). Language Shift. Social Determinants of Linguistic Change in Billingual Austria. New York: Academic Press.

*- (1950b) "Problems of Bilingualism", Lingua, 271-290.

*Lado, R. (1957). Linguistics Across Cultures. Ann Arbor: University of Michigan Pres. Trad. cast. (1973): Lenguas y culturas. Madrid: Paraninfo

*Lamuela, X.; Murgades, J. (1984). Teoria de la llengua literària segons Fabra. Barcelona: Quaderns Crema.

*Mollà, T.; Viana, A. (1989). Curs de sociolingüística. Alzira: Bromera, vol. 2.

*Myers-Scotton, C. (1993a). Social Motivation for Codeswitching. Evidence from Africa. Oxford: Clarendon Press-Oxford.

*Pujolar, J. (2002). «Panorama de la sociolingüística», mòdul didàctic 1 de Sociolingüística catalana. Barcelona: Publicacions de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, 7.