Interposició lingüística: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
La interposició lingüística és el fenomen sociolingüístic inherent a la situació minoritària , segons el qual les relacions entre una [[comunitat lingüística]] i la resta del món, passen per la llengua dominant.
El concepte d'interposició lingüística fou creat i introduit per [[L. V. Aracil]] (1983) <ref>L. V. Aracil (1983). Dir la realitat. Barcelona: Ed. Països Catalans. </ref> en
Una llengua que és usada en totes les situacions i en tots els àmbits és un transport per designar la realitat, i la llengua que apareix tan sols esporàdicament, acabarà per no reconèixer-se i això comportarà que no es presenti com quelcom ben bé real. Com comenta [[Lamuela]],<ref> X. Lamuela (1994). Estandarització i establiment de la llengües. Barcelona: Edicions 62, p. 50.</ref> “en les societats modernitzades, els parlants de llengües subordinades produeixen en la llengua dominant la representació de certs aspectes de la realitat, com els àmbits especialitzats de la ciència i de la tècnica”. Quan la llengua Y fa de pont en la relació que té la comunitat de la llengua X amb el món, Aracil parla de “mediatització”, una mediatització acaba essent norma.
El català quan ha de referir-se a certes realitats calca de l'espanyol i aquest fet té conseqüències en el discurs, el desenvolupament de determinats conceptes i la forma lingüística.
Línia 16:
conseqüències directes són la interferència lingüística i la substitució lingüística.
==Antecedents==
Lluís Aracil va ser qui va introduir aquest concepte a partir de la noció de “cultura satèl·lit” del poeta T.S. Eliot, la "cultura satel·lit", és "aquella que, tot i conservar el seu idioma, està tan íntimament lligada a una altra i en depèn tant, que totes les classes de la població,i no pas solament algunes, han d'ésser bilingües",<ref> J. Garí (1990). El bilingüisme segons Aracil. Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura: revista de recerca
humanística i científica, núm.1, p. 55-68.</ref>per tant, una veritable cultura satèl·lit és aquella que té una relació permanent de dependència amb una altra de més forta). Juntament amb uns escrits del sociòleg [[Joseph Dillard]] sobre Puerto Rico i la seva relació amb els EUA dels que se'n desprén que a Puerto Rico, els natius, donen automàticament per cert, que tot extranger és americà, Aracil va veure que ambdues concepcions eren perfectament complementàries, Aracil la defineix de la següent com: “el fet que (quasi) totes les relacions entre la comunitat lingüística de l’idioma X i la resta de la Humanitat passin per l’idioma Y”.<ref> L.V. Aracil (1983). Dir la veritat. Barcelona: Ed. Països Catalans, p. 76.</ref> Aracil entén la interposició com un aspecte revelador, perquè reflecteix la situació minoritària.
==Notes==
{{Referències}}
==Referències==
*ARACIL, Ll. V. (1983)
*GARÍ, J. (1990)
http://www.raco.cat/index.php/AnuariABC/article/view/140364 ]
*QUEROL, E. (2006)
Filològica. Cap a on va la sociolingüística catalana? Organitzada per l'Associació d'Amics del
Professor Antoni M. Badia i Margarit. 20 d’octubre 2005. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Biblioteca
Filològica, LVI.
|