Bisbat d'Eivissa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció d'enllaços |
|||
Línia 1:
El [[bisbat d'Eivissa]] és una demarcació de l'[[església catòlica]] a [[les Illes Balears]]. Comprèn les [[Pitiüses]]. Va ser creat el [[1782]] per segregació de l'[[arquebisbat de Tarragona]].
== Història ==
Línia 5:
El Cristianisme arribà a les illes d'Eivissa i Formentera els primers segles de l'era cristiana. La cova de Santa Agnès, a [[Sant Antoni de Portmany]], les breus notícies dels bisbes [[Opilió d'Eivissa|Opilió]] i [[Vicent d’Eivissa|Vicent]] (segles V i VI, respectivament) i algunes troballes arqueològiques així ho confirmen. Entre els segles VIII-XIII, les illes varen restar sota la dominació musulmana.
El 8 d'agost de l'any 1235 varen ser conquistades pel sagristà de la seu de [[Girona]] i arquebisbe electe de [[Tarragona]], [[Guillem de Montgrí]], associat amb [[Nunó Sanç]], comte del Rosselló, i l'infant [[Pere I d'Urgell|Pere de Portugal]]. Es va restaurar el Cristianisme i s'erigí l'única parròquia d'Eivissa i Formentera, Santa Maria (1235-1782), depenent de la [[diòcesi de Tarragona]]. El 30 d'abril de 1782 el papa [[Pius VI]] signà la butlla per la qual fou instituïda la diòcesi d'Eivissa, per a les illes d'Eivissa i Formentera, amb seu a la nova ciutat d'Eivissa, títol que acabava de rebre l'antiga vila. La nova diòcesi es considerà subjecta a l'arquebisbat de Tarragona. El 1783 [[Manuel Abad y Lasierra]], monjo benedictí, fou elegit primer bisbe. Ell havia de dur a terme tot allò que la butlla de [[Pius VI]] manifestava.
El 1851, un concordat signat entre la Santa Seu i el govern espanyol decidí, per qüestions econòmiques, que fossin suprimides algunes diòcesis espanyoles, entre elles la d'Eivissa, que havia de ser agregada a la de [[diòcesi de Mallorca|Mallorca]]. Com que la diòcesi de Mallorca pertanyia a l'arquebisbat de València, la diòcesi suprimida d'Eivissa passaria així a formar part del mencionat arquebisbat. En 1852 es dugué a terme la supressió acordada, però mai no es va realitzar l'agregació total a Mallorca, segurament per la posició contrària que mantengueren els seus bisbes.
Primerament, [[Illa d'Eivissa|Eivissa]] va regir-se per governadors eclesiàstics nomenats per l'arquebisbe de Tarragona (1852-1855), i després per vicaris capitulars elegits pel capítol de la que era oficialment col·legiata de Santa Maria, encara que continuava dient-se catedral (1855-1927).
| |||