Sàlvia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 17:
 
==Etimologia==
El terme ''Salvia officinalis'' és una redundància de "planta medicinal que cura". Així ''Sàlvia'' prové de la combinació del mot [[llatí]] ''salvare'' (que cura) i l'epítet ''officinalis'' (medicinal) que s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals. Existeix la salvia d'aragó
 
==Ecologia==
Línia 24:
==Descripció==
[[Camèfit]] en forma de mata perenne petita d'una altura de 20 a 70 cm de longitud. És una planta d'[[Arrel (botànica)|arrels]] fasciculades que presenta una [[tija]] llenyosa, ramificada, de port erecte i robusta. A partir de la tija principal, a la base, parteixen una sèrie de tiges herbàcies que es van renovant cada any, les quals poden atènyer de 20 a 50 cm de longitud. Té una escorça grisenca i amb nombroses rames densament piloses i foliades fins a la part superior. Les [[fulles]] són oposades i [[coriàcia|coriàcies]], la mida de les quals és molt variable però que no supera els 9 cm de llargada i els 2,5 cm d'amplada. Tenen una forma ovalada i a la vegada de llança (lanceolada), les quals s'estrenyen cap a la base fins a acabar en un [[pecíol]]. Presenten un marge dentat; són rogosesrugoses i espesses; i de color verd-grisós. Es caracteritzen per tenir una nervadura molt marcada i pennada que s'atenua a la base.
[[Fitxer:Salvia_officinalis_p1150380.jpg|200px|thumb|Fulles de la Sàlvia]]
Les inflorescències són verticals i de tipus de raïm, on trobem agrupades entre 5-10 flors en un peduncle. Flors hermafrodites i zigomorfes amb el calze tubulós el qual presenta els seus sèpals soldats (gamosèpala). La corol·la és de tipus bilabial , de tub relativament curt i obert per dalt formant dos llavis: el llavi superior amb 2 lòbuls i el inferior amb tres lòbuls. És de color blau-violeta, rosat o blanquinós. L'[[androceu]] està constituït per 2 [[estam]]s fèrtils amb els filaments curts i inserits a la gorja de la corol·la. Estan articulats a l'àpex a partir d'un connectiu filiforme, més curt que el filament, i amb dues branques desiguals.
El [[gineceu]] és súper i està format per dos [[carpel]]s soldats en un ovari bilocular, que es converteix en tetralocular un cop madura. Els fruits són tetraquenis amb 4 mericarps ovoides i llissosllisos; gairebé esfèric i de color bru fosc. És un [[fruit]] sec on al seu interior trobem una sola llavor no soldada al pericarp i de coberta generalment no consistent.
 
La droga d'aquesta planta, és a dir la part utilitzada, són les flors i les fulles. Per obtenir herba seca s'utilitzen les fulles; mentre que per produir olis essencials, s'empra la part aèria florida.