Revisió del 17:37, 8 març 2013 modifica Legobot (discussió \| contribucions) Bots 236.727 edits m Bot: Traient 21 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q917440 ← Edició anterior		Revisió del 15:01, 20 maig 2013 modifica desfés Barcelona (discussió \| contribucions) Administradors 43.158 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{editant}} Als segles [[Segle XV\|XV]] i [[Segle XVI\|XVI]] la [[cultura]] i la societat [[Europa\|europees]] van experimentar una gran transformació amb la invenció de la [[impremta]] ([[1453]]), la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Orient]] ([[1453]]) i el [[descobriment d'Amèrica]] ([[1492]]). També, amb el desplegament de l'[[humanisme]], que modifica radicalment les condicions de la [[cultura]]. La '''filosofia renaixentista''' és el pensament que es va produir entre mitjans del segle XIV i mitjans del segle XVII, prenent com a convenció de final de període el pensament de [[Descartes]]. A diferència d'altres àmbits de la cultura, aquest moviment no coincideix estrictament amb el [[Renaixement]], ja que l'autèntic canvi a la [[filosofia moderna]] no arriba fins al racionalisme i la filosofia renaixentista, si bé ja està influïda per l'[[humanisme]] i els canvis polítics de la modernitat, continua ancorada en polèmiques tardomedievals que la fan un període de transició. Un altre fet important és [[la Reforma]] de la [[teologia]] i la [[religió]] [[Cristianisme\|cristianes]] que, de la mà d'[[Erasme de Rotterdam\|Erasme]] i [[Martí Luter\|Luter]], va desembarcar en la fragmentació de la cristiandat occidental. ==Ontologia i metafísica== L'aparició dels Estats Nacionals ([[França]], [[Anglaterra]], [[Espanya]]), amb una gran extensió territorial i la concentració del poder en un sobirà portarà [[Nicolàs Maquiavel\|Maquiaviel]], [[Tomàs Moro\|Moro]] i Montaigne a fer un ''"balanç crític"'' de la dramàtica experiència de l'època, obrint noves vies al pensament [[Política\|polític]] i social. A la filosofia renaixentista es va viure un auge de l'anomenada [[filosofia natural]], molt emparentada amb la ciència, que intentava analitzar de manera racional la realitat a la llum de la redescoberta dels escrits d'[[Aristòtil]] de les darreries de l'edat mitjana, que van seguir comentant-se i traduint-se<ref>Charles B. Schmitt, Aristotle and the Renaissance (Cambridge, MA: Harvard University Press, 1988)</ref>. Igualment va seguir conreant-se àmpliament la lògica, entesa com a llenguatge per preparar la ment per a l'estudi acurat del món. ==Epistemologia== Podem afirmar que la filosofia moderna comença amb [[Descartes]] i el seu ''Discurs del mètode'' (1637), trencant amb la [[filosofia medieval]] de [[Sant Tomàs D'Aquino]], el qual es basava en [[Aristòtil]]. [[René Descartes\|Descartes]] va criticar aquesta filosofia, també coneguda per [[Escolàstica]]. L'[[Escolàstica]] es basava en el [[sil·logisme]] d'[[Aristòtil]] (un mètode senzill per obtenir una conclusió a partir de dues premisses). [[René Descartes\|Descartes]] creia que basant-se en el [[sil·logisme]] només s'obtenien veritats que ja es coneixien, i no se'n podien obtenir de noves. Una de les tasques de [[René Descartes\|Descartes]] va ser redirigir la filosofia per poder aconseguir noves veritats. En l'epistemologia es va conrear un averroisme tardà, entenent que [[Averrois]] era el millor comentarista aristotèlic. [[Paulus Venetus]] va afirmar que la raó era universal i que era la via per conèixer el món<ref>Entrada "Renaissance Philosophy" a la Internet Encyclopedia of Philosophy [http://www.iep.utm.edu/renaissa/]</ref>, és a dir que els secrets de l'entorn eren accessibles a tothom amb un correcte guiatge. Aquest afany universalitzador s'ha de lligar al context que va pemetre la proliferació de les universitats i l'aparició de la impremta com a via per a divulgar la cultura. [[Pietro Pomponazzi]] va participar en la polèmica sobre la relació entre aquesta raó (lligada a l'ànima) i el cos. Afirmava, però, que existia una doble veritat: una provinent de l'intel·lecte i una altra de la fe, perquè el cristianisme i la teologia medieval continuaven marcant la recerca epistemològica: l'home no podia contradir les veritats de la revelació però sí podia plantejar-se allò que havia rebut dels ensenyaments anteriors, accedint a les fonts del saber per si mateix. ==Antropologia== ==Ètica i política== Es va incrementar l'interès per la [[política]], que es veia com la continuació natural de l'ètica, la seva aplicació al conjunt de la societat. Els canvis en les monarquies dels grans estats i l'ascensió de la burgesia reclamaven nous models de gestió dels països, allunyats de la restes del feudalisme. Per això els escrits morals contenien consells sobre el capteniment individual i alhora sobre la convivència en societat, tant pel que fa a les persones corrents com als prínceps o líders. Aquests escrits es difonien en llatí, llengua tradicional de la cultura, però també en les diferents llengües vulgars o bé se'n feia una traducció simplificada dels tractats llatins destinada a un públic més ampli, com a part de la seva educació. ==Taula cronològica dels principals filòsofs del Renaixement== {{Taula cronològica dels filòsofs del Renaixement}} ==Referències== <references /> [[Categoria:Filosofia de l'edat moderna\|Renaixentista]]

Filosofia renaixentista: diferència entre les revisions