Tomisme: diferència entre les revisions

El [[Concili Vaticà II]] descriu el sistema de Tomàs com la «[[filosofia perenne]]».<ref>[[Concili Vaticà II]], ''Optatam Totius'' (28 d'octubre de 1965) 15.</ref>

 

Tomàs d'Aquino creia que la [[veritat]] és possible allà on es trobi, i per tant consultats grecs, romans, jueus, musulmans i filòsofs. En concret, va ser un realista, —és a dir, que creia que el món es pot conèixer com és, a diferència dels escèptics—. Ell va seguir sobre manera la terminologia aristotèlica i la metafísica, i va escriure compressius comentaris sobre [[Aristòtil]], sovint afermant opinions d'Aristòtil amb arguments independents. Tomàs respectuosament es va referir a Aristòtil simplement com «el Filòsof».

 

Amb el decret ''Postquam sanctissimus'' del 27 de juliol de 1914, el papa Pius X va declarar que les 24 tesis formulades per ''professors de diverses institucions... continguin clarament els principis i pensaments més importants de sant Tomàs.''

 

{{AP|Ontologia}}

*Potència i acte es divideixen de tal manera que tot el que és, o és acte pur, ni per necessitat, es compon de potència i acte com a principis fonamentals i intrínsecs.

 

== Neotomisme ==

 

== Vegeu també ==