Enric Heras i Sicars: diferència entre les revisions

Enric Heras va emigrar a l'Índia, llavors sota el [[Raj Britànic]], el 1922. Exercí de professor d'història al [[St. Xavier's College]] de Bombay on inicià les seves investigacions sobre l'història i la cultura de l'Índia. Totalment dedicat al seu treball, va fundar el ''"Indian Historical Research Institute"'' dins del mateix St. Xavier's College al 1925. Aquest fou posteriorment reanomenat ''"Heras Institute of Indian History and Culture".''<ref name="hrs">{{Cite web|url=http://www.xaviers.edu/heras.htm|title=Heras Institute of Indian History and Culture|publisher=St. Xavier's College|accessdate=2009-10-29}}</ref> Les seves principals recerques es basaren en la dinastia Aravidu de [[Vijayanagara]], l'història de la dinastia [[Pal·lava]] i l'interpretació de les inscripcions de la civilització de la [[Vall de l'Indus]].<ref>[[Arthur Llewellyn Basham|A. L. Basham]], ''Indica'', 1978, 2(1).</ref> Després de l'[[Domini de l'Índia|Independència de l'Índia]] Enric Heras adquirí la nacionalitat d'aquest estat. Fou membre del senat de l' Universitat de Bombay, vicepresident de la sucursal a Bombay de la ''Royal Asiatic Society'', membre de la ''Indian Historical Records Commission'' i del ''International Committee of Historical Sciences''. A part de les seves activitats docents i d'investigació es dedicà a promocionar l'adopció de la simbologia i l'estil de l'[[art de l'Índia]] en la iconografia cristiana india. Enric Heras morí a Bombay a l'edat de 67 anys.<ref>[http://archive.catholicherald.co.uk/article/23rd-december-1955/6/fr-henry-heras-sj Catholic Herald, 23rd December 1955]</ref>