Man'yōgana: diferència entre les revisions

La principal característica del man'yōgana és que fa servir el kanji pel seu valor fonètic, en comptes de pel seu significat. Un mateix so pot ser representat per nombrosos kanjis, i a la pràctica els escriptors escolliran el kanji amb significació més adequada. En ocasions, el man'yōgana va ser ascendit a [[katakana]] o a [[hiragana]]. El hiragana evolucionar a partir de caràcters dels man'yōgana escrits en cursiva, en estil [[sōsho]]. D'altra banda, el katakana està basat en parts de determinats caràcters man'yōgana, i va ser desenvolupat per monjos [[budisme|budistes]] com una forma d'escriptura [[taquigrafia|taquigràfica]]. Atès que, com s'ha dit, diversos kanji poden tenir el mateix so, es va donar el cas d'un caràcter man'yōgana que va evolucionar cap a un caràcter hiragana, mentre que el seu equivalent katakana evolucionà des d'un altre kanji man'yōgana diferent. Per exemple, el hiragana [[る]](ru) va evolucionar a partir del man'yōgana 留, mentre que el Katakana [[ル]] (ru) procedeix del man'yōgana 流. L'estudi del man'yōgana ha revelat que podia representar més sons dels representats pel katakana/hiragana, tenint vuit sons vocàlics respecte a les cinc vocals actuals del kana.

 

 

En l'actualitat, el man'yōgana segueix emprant-se en certs noms regionals, especialment en [[Kyushu]]. Un fenomen similar al man'yōgana, anomenat [[ateji]] (当て字) segueix donant avui dia, segons el qual, algunes paraules (especialment estrangers) són lletrejar utilitzant kanji pel seu valor fonètic, com per exemple 倶楽部(kurabu, club).