Càceres: diferència entre les revisions

La primera presència humana al territori del que és avui Càceres és de la Prehistòria. A la zona del Calerizo existeixen diverses coves, com ara la ''Cueva de Santa Ana'', que posseeix la presència humana més antiga d'Extremadura, de fa 1 milió d'anys; ''la Cueva de El Conejar y Maltravieso'' (descoberta el 1956 pelper l'acadèmic i cronista oficial de Càceres Carlos Callejo), on han estat trobats vestigis pictòrics de mans humanes, amb la particularitat que tenen el dit petit amagat sota una capa de pintura (en l'antiguitat es pensava que es tractava d'amputacions). La datació d'aquestes pintures comprèn diverses etapes del Paleolític Superior. A la ''Cueva de El Conejar'' han estat trobades diverses ceràmiques i utensilis lítics que daten de l'ocupació de la cova en el Neolític Antic (VI-V mil·lenni aC), tot i que no s'hagiha d'excloure la possibilitat que fos ocupada durant l'Epopaleolític. Posteriorment, diversos cranis trepanats i ceràmiques decorades mostren que ''la cueva de Maltravieso'' també fou ocupada durant l'Edat del Bronze.

A 2  km. al SE s'hi troba l'antic municipi d'Aldea Moret, actualment barri del mateix nom integrat dins de la ciutat, que té al seu voltant dos jaciments arqueològics romans: "Cuarto Roble" i "El Junquillo". La Via de la Plata, senyalitzada, pot ser recorreguda al sud de la ciutat.

Foren els musulmans, procedents del nord d'Àfrica, els qui aprofitaren el lloc estratègic on era l'antiga colònia romana com a base militar per lluitar contra els regnes cristians del nord, durant els primers segles de la Reconquista durantedurant losels primerosprimers siglossegles de la Reconquesta. Així, el l'any 1147, Abd al-Mumin fundà de nou la ciutat sobre les restes hispanorromanes i visigodes. De l'àrab prové el nom actual de Via de la Plata, denominació de la via romana que uneix Astorga amb Andalusia.

Al segle XII, com que els cristians avençaven, la ciutat es fortificà amb una muralla d'adob (conservada avui), la qual no bastà per evitar que Alfons IX, monarca del regne de Lleó, prenguésprengueren la ciutat el 23 d'abril de 1229, dia de Sant Jordi, atorgant a la ciutat Fuero de Villa, que des d'aquell moment es celebra a la ciutat com al seu patró. Geraldo Sempavor ja l'havia presa el 1166, però la perdé de nou, i Ferran II la recuperà l'any 1169 durant 5 anys.

Càceres fou des d'aquell moment una VillaVila lliure, de manera que els seus veïns podien elegir als seus 12 regidors; immediatament fou repoblada per gent de Llió, Astúries, Galícia i Castella, tot i que amb el temps els seus habitants es dividiren en dos: Llió (incloent-hi Astúries yi Galícia) i Castella. Aquests primers vivien a la part alta de la ciutat, i els segons a la baixa. Els nobles s'enfrontaren amb freqüència.

El 1822 esdevingué la capital de l'Alta Extremadura. El 1864 es va descobrir a prop d'ella un important jaciment de fostats, i es va utilitzar la villa de d'Aldea Moret perquè hi vivissinvisquessin els treballadors de la mineria. El 1881 s'hi inaugurà el ferrocarril, permetent l'ampliació del nucli urbà cap al sud. El rei Alfons XII la elevà al rang de ciutat el 9 de febrer de 1882.

Durant la Guerra Civil espanyola, les forces militars de Càceres recolzaren el cop d'estat de 1936. Quan el falangista Luna fou alliberat, mobilitzà a la ciutat molts de simpatitzants, començà a dictar ordres per a ocupar els principals pobles de les rodalies i per a pendre els punts estratègics com ara les línies frontereres amb Portugal, o el pas de ports i ponts. La repressió per part dels franquistes començà i assassinaren, entre d'altres, el director de “Unión y Trabajo” Pedro Montero Rubio i l'alcalde de Càceres Antonio Canales González. El governador i l'alcalde constitucional foren empresonats i substituitssubstituïts per militars.

El 26 d'agostoagost de 1936, el general Francisco Franco arribà a Càceres, on establí el seu cuartelquartell general abans d'iniciar l'avanç a Madrid. Hi rebé a la seva dona Carmen i a la seva filla, a les quals no veia des del dia del cop d'estat militar. Entre els dies 8 i 10 d'octubre de 1936, amb motiu de la sol·licitud d'ajut militar de Franco a Hitler, arribaren els primers carros de combat Panzer I als castells de las Arguijuelas de Abajo i de Arriba, que habienhavien arribat a Sevilla en vaixell. Durant força mesos s'establí als castells una acadèmia de formació de conductors de vehicles blindats, dirigits pel coronel alemany Wilhelm von Thoma. Després l'acadèmia de formació es traslladà a la província de Toledo.

Una de les poques forces republicanes fou el bombardeig de la ciutat el 23 de juliojuliol de 1937. Aquell dia 5, bimotors Túpolev soviètics del tinent coronel Jaume Mata Romeu, llençaren 18 bombes, les quals afectaren diverses construccions (com ara el pelau del Mayorazgo, el mercat, Santa Maria, el cuartelquartell de la GuardiaGuàrdia Civil, l'Ajuntament, alguns carrers), causant 35 morts yi nombrosos ferits.

El 1954, el bisbe de la DiócesisDiòcesis de Coria Manuel Llopis Ivorra aconseguí que Càceres compartís capitalitat amb Còria en la diòcesi, que esdevinguléesdevingué la Diócesis de Coria-Cáceres.

A principis del segle XXI, Càceres era una gran ciutat amb multitutmultitud de serveis i ofertes culturals. Això impulsà el 2003 l'ajuntament de la ciutat a presentar la candidatura de Càceres a Ciutat Europea de la Cultura en 2016. Per a la candidatura, la ciudatciutat es basà alsen els seus vincles amb Amèrica i alsels 500 anys de l'ascensió al tron de Carles I d'Espanya, que es retirà els seus darrers anys de vida al Monestir de Yuste, a la província de Càceres.

La «Ciutat Monumental de Càceres» fou declarada pel Consell d'Europa com a Tercer Conjunt Monumental d'Europa el 1968 (després de Praga i Tallinn) i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1986. Càceres compta també amb altres guardons: Pomme d´Or al "Mèrit turístic", concedit per la ''Federación Internacional de Periodistas'' y Escritores de Turismo el 1996; Les Etoiles d´Or du Jumelage, atorgat per la Comissió Europea el 1999; el premi Archival de l'''Asociación para la Recuperación de Centros Históricos'' l'any 2004 i el premi ''Ciudadanos 2008'' que atorga la l'''Asociación de Entidades de Radio y Televisión Digital'', amb la col·laboració del ''Consejo Audiovisual Ciudadano'' pel suport que la ciutadania donà a la candidatura de Capital Europea de la Cultura del 2016. Càceres és també membre de les ''Redes Caminos de Sefarad'', de la Vía de la Plata, essenntessent elegida per la Comunitat Autònoma com a Capital Cultural de Extremadura Enclave 92, i amb l'esforç solidari de les administracions, empreses privades, entitats oficials i ciutadans particulars, aspirà entre el 2003 i el 2010 a ésser Capital Europea de la Cultura l'any 2016.