Govern: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot, tasques diverses en relació a les platilles dels 1.000 |
Origen i etimologia |
||
Línia 4:
Els governs efectius han de posseir dos atributs: autoritat i legitimitat. L'autoritat és l'habilitat per a compel·lir a l'obediència. Tots els governs utilitzen algun tipus de coacció física en la seva autoritat; per exemple empresonament, amenaces o exili. La legitimitat és l'atribut que motiva el poble a sotmetre's a l'autoritat. La legitimitat es guanya a través de l'adquisició i l'aplicació del poder d'acord als principis i estàndards establerts.
=== Origen i etimologia ===
El terme democràcia prové del [[grec antic]] (δημοκρατία) i va ser encunyat a [[Atenes]] al [[Segle V aC|segle V a.C.]] a partir dels vocables δημος («demos», que pot traduir-se com a «poble») i Κράτος («krátos», que pot traduir-se com a «poder» o «govern»). No obstant això la significació etimològica del terme és molt més complexa. El terme «demos» sembla haver estat un neologisme derivat de la fusió de les paraules demiürgs (demiurgi) i geomoros (geomori). L'historiador [[Plutarc]] assenyalava que els geomoros i demiürgs, eren juntament amb els eupàtrides, les tres classes en què Teseu va dividir a la població lliure de l'[[Àtica]] (addicionalment la població estava integrada també pels metecs, els esclaus i les dones). Els eupàtrides eren els nobles, els demiürgs eren els artesans, i els geomoros eren els camperols. Aquests dos últims grups, «en creixent oposició a la noblesa, van formar el demos». Textualment llavors, «democràcia» significa «govern dels artesans i els camperols», excloent expressament del mateix als ilotes (esclaus) i als nobles.{{cita requerida}}
Alguns pensadors consideren a la democràcia atenesa com el primer exemple d'un sistema democràtic. Altres pensadors han criticat aquesta conclusió, argumentant d'una banda que tant en l'organització tribal com en antigues civilitzacions a tot el món hi ha exemples de sistemes polítics democràtics, i d'altra banda que només una petita minoria del 10% de la població tenia dret a participar de l'anomenada democràcia atenesa, quedant automàticament exclosos la majoria de treballadors, camperols, esclaus i les dones.
De totes maneres, el significat del terme ha canviat amb el temps, i la definició moderna ha evolucionat molt, sobretot des de finals del segle XVIII, amb la successiva introducció de sistemes democràtics en moltes nacions i sobretot a partir del reconeixement del [[sufragi universal]] i del vot femení durant el segle XX. Avui en dia, les democràcies existents són bastant diferents al sistema de govern atenès del que hereten el seu nom.
D'aquesta manera es comprèn la classificació de les formes polítiques existents en totes les èpoques, perquè el que caracteritza el govern monàrquic és sempre que la voluntat estàtica és la voluntat psicològica d'una persona i el que caracteritza la república és que el que es diu voluntat de l'Estat és el resultat d'un procés jurídic.
== Objectius del Govern ==
La missió del govern és crear un sistema d'auto-protecció social per i amb les famílies que viuen a l'Estat, assegurança al llarg termini,
A diferències de les [[Organitzacions no governamentals|ONG]], l'estratègia del govern és recaptar aportacions obligatòries de tots els membres de l'Estat, fets en diners, per construir infraestructura i empreses de serveis públics.
Històricament, el primer Govern es forma a la tribu, com una forma de coordinar el ple aprofitament dels recursos humans, naturals, instal·lacions i eines, etc. de la mateixa, per generar el màxim de satisfaccions que satisfacin les necessitats de la tribu, en alimentació, seguretat, etc.
| |||