|
PENE
{{neutralitat|data=abril de 2013}}
[[Fitxer:AF-kindergarten.jpg|thumb|300|Xiquets en un parvulari de l'[[Afganistan]].]]
L''''educació''' (del [[llatí]] ''educare'', "guiar", i ''educere'', "extreure") és el procés d'[[ensenyament]] i [[aprenentatge]] d'una persona. L'educació, en el sentit més ampli, és qualsevol acte o l'experiència que té un efecte formatiu en la ment, el caràcter o la capacitat física d'un individu. En un sentit tècnic l'educació és el procés pel qual la societat transmet, de manera deliberada organitzada i sistemàtica, els seus coneixements acumulats, aptituds i valors a les noves generacions. L'educació formalitzada en les institucions educatives supleix les funcions de formació que la [[família extensa]] no pot proveir als seus infants i és una necessitat gairebé ineludible en aquelles societats en que la “família”, entesa com el conjunt d'adults que es relacionen estretament amb l'infant, s'ha anat reduint i inclús generant models de família monoparental.
El dret a l'educació és un [[dret humà]] fonamental inclòs el [[1952]] en l'article 2 del primer Protocol de la [[Convenció Europea de Drets Humans]] obliga a tots els països signants a garantir el dret a l'educació. A nivell mundial, el [[Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals]] de les [[Nacions Unides]] de [[1966]] garanteix aquest dret a l'Article 13.
Els mestres, des de les institucions educatives, dirigeixen l'educació dels estudiants. Existeixen diverses matèries, entre les que destaquen l'aprenentatge de la llengua (lectura i escriptura), matemàtiques, ciències naturals i socials, plàstica, música, tecnologia i [[educació física]]. Existeix també l'educació en els camps per als que es desenvolupen competències professionals específiques. A més, hi ha una àmplia gamma d'educació possible en el pla no formal, com per exemple, en museus i biblioteques.
== Definicions ==
Una de les definicions més interessants ens la proposa un dels més grans pensadors, [[Aristòtil]]: "L'educació consisteix en dirigir els sentiments de plaer i dolor cap a l'ordre ètic."
També pot definir-se com:
* El procés multi-direccional mitjançant el qual es transmeten [[coneixements]], [[Valor (axiologia)|valors]], [[costum]]s i formes d'actuar. L'educació no només es produïx a través de la [[paraula]], està present en totes les nostres [[acció|accions]], [[sentiment]]s i [[actitud]]s.
* El procés de vinculació i [[conscienciació]] [[cultura]]l, [[moral]] i [[conducta|conductual]]. Així, a través de l'educació les noves generacions assimilen i aprenen els [[coneixement]]s, normes de conducta, maneres d'ésser i formes de veure el món de generacions anteriors, creant a més altres de nous.
* Procés de [[socialització]] formal dels individus d'una [[societat]].
També es diu educació al resultat d'aquest procés, que es materialitza en la sèrie d'habilitats, coneixements, actituds i valors adquirits, produint canvis de caràcter social, intel·lectual, [[Educació emocional|emocional]], etc. en la persona que, depenent del grau de conscienciació, serà per a tota la seva vida o per un període determinat, passant a formar part del record en l'últim dels casos.
En altres sentits, s'assimila la paraula educació als modals o bones maneres i a la [[cultura]].
== Objectius ==
Al llag de la [[història de l'educació]] els objectius han anat variant, sempre amb l'èmfasi de transmetre coneixements, valors o ambdós.
L'objectiu de l'educació inicial és:
* Incentivar el procés d'estructuració del pensament, de la imaginació creadora, les formes d'expressió personal i de comunicació verbal i gràfica.
* Afavorir el procés de maduració dels nens en el *sensorio-motor, la manifestació lúdica i estètica, la iniciació esportiva i artística, el creixement soci afectiu, i els valors ètics.
* Estimular hàbits d'integració social, de convivència *grupal, de solidaritat i cooperació i de conservació del medi ambient.
* Enfortir la vinculació entre la institució educativa i la família.
* Prevenir i atendre les desigualtats físiques, psíquiques i socials originades en diferències d'ordre biològic, nutricional, familiar i ambiental mitjançant programes especials i accions articulades amb altres institucions comunitàries.
En l'educació sempre hi ha un/a [[mestre]] o mestra que dirigeix o col·labora en el creixement humà i en l'adquisició dels coneixements dels/ de les [[alumnes]]. La ciència que estudia l'educació s'anomena [[pedagogia]], del grec "nen" i "guiar".
== Univers o àmbits de l'educació ==
L'educació al llarg de la vida o educació permanent ha permès la concepció d'un univers educatiu, o d'uns àmbits educatius, més enllà de l'escola.
Una de les possibles estructuracions és la següent:
* [[Educació formal]]. Orientada a la consecució de titulacions oficials, normalment en el context de l'educació escolar.
* [[Educació no formal]]. Concepte formulat per a les institucions, entitats, associacions i altres agents que ofereixen formació i educació sense un reconeixement formal, normalment fora de l'àmbit escolar.
* Informal. Amb aquest mot es pretenen aplegar les accions generals i imprecises, sense organitzar, que tenen una repercussió educativa, com ara la del context familiar o la dels mitjans de comunicació.
Amb el concepte d'educació al llarg de la vida o d'educació permanent es vol reforçar la idea que l'educació dura tota la vida, des del naixement, en què l'infant inicia la seva [[socialització]], fins l'edat adulta. Alguns autors fins i tot defensen l'estimulació durant l'[[embaràs]].
== L'educació bàsica ==
Segons la LOGSE (Llei Orgànica General del Sistema Educatiu, 1990)<ref>{{citar web|url=http://es.wikipedia.org/wiki/Ley_Org%C3%A1nica_de_Ordenaci%C3%B3n_General_del_Sistema_Educativo_de_Espa%C3%B1a|títol=Ley Orgánica de Ordenación General del Sistema Educativo de España - Wikipedia, la enciclopedia libre<!--Títol generat per bot-->}}</ref>, el sistema educatiu espanyol contempla tres etapes en la formació bàsica, [[educació infantil]] (preescolar), [[educació primària]] i [[educació secundària]], en què es desenvolupen les habilitats del pensament i les competències bàsiques per afavorir l'aprenentatge sistemàtic i continu, així com les disposicions i actituds que regiran la seva vida.
{| class="wikitable"
|+
|-
!Educació infantil !!Educació primària !!Educació secundària
|-
|1r cicle (0-3 anys)||Cicle inicial (6-8 anys)||1r (13 anys)
|-
|2n cicle (3-6 anys)||Cicle mitjà (8-10 anys)||2n (14 anys)
|-
|||Cicle superior (10-12 anys)||3r (15 anys)
|-
|||||4rt (16 anys)
|-
|}
Per sostenir el desenvolupament de la [[societat]] són factors fonamentals aconseguir que tots els nens i joves del país tinguin les mateixes oportunitats de cursar i concloure amb èxit l'educació bàsica i que assoleixin els aprenentatges que s'estableixen per a cada grau i nivell.
[[Fitxer: Mapa de los años de educación obligatoria en el mundo v1.0.PNG|thumb|right|300px|L'educació obligatòria en el món. Els colors foscos representen més anys escolars i les clarianes, menys anys. Si desitja veure el mapa en una mida còmode premi a la imatge. (Data: 2007).]]
En una educació bàsica de bona qualitat el desenvolupament de les competències bàsiques i l'assoliment dels aprenentatges dels alumnes són els propòsits centrals, són les fites a les quals els [[professor]]s, l'[[escola]] i el sistema dirigeixen els seus esforços. Permeten valorar els processos personals de construcció individual de [[coneixement]] per la qual cosa, en aquesta perspectiva, són poc importants els aprenentatges basats en el processament superficial de la [[informació]] i aquells orientats a la recuperació d'informació en el curt termini.
També s'anomena educació al resultat d'aquest procés, que es materialitza en la sèrie d'habilitats, coneixements, [[actitud]]s i valors adquirits, produint canvis de caràcter social, intel·lectual, emocional, etc. en la persona que, depenent del grau de conscienciació, serà per a tota la seva vida o per un període determinat, passant a formar part del record en l'últim dels casos.
=== Educació infantil ===
L’[[educació infantil]] constitueix una etapa educativa amb identitat pròpia. Comprèn sis cursos i s’organitza en dos cicles educatius: el primer cicle (0-3 anys) i el segon cicle (3-6 anys). En l'estructura del [[sistema educatiu]] es defineix l'educació infantil com una etapa educativa en la qual els [[nen|infants]] han d’anar desenvolupant aquelles [[capacitat]]s que els farà possible viure relacions [[afecte|afectives]] segures amb si mateixos i amb els altres; conèixer i interpretar l'entorn; anar adquirint uns instruments d'aprenentatge i un grau d'autonomia que els permetran anar formant part d’una societat multiculturalment organitzada i interculturalment viscuda. L'ordenació que s'estableix té en compte l’experiència i l'[[avaluació]] de la pràctica educativa d’aquesta etapa.<ref name="DOG Infantil">Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya (2008). ''Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya'' DOGC núm. 5216 - 16/09/2008''.</ref>
A l’educació infantil aprendre és, per a l’infant, construir nous significats de la realitat que l’envolta, els quals enriqueixen els propis coneixements prèviament adquirits i permeten la seva aplicació a les noves situacions cada vegada més complexes. L’escola és un espai privilegiat per a l’adquisició de coneixements, de vivències emocionals i de valors ètics i democràtics, i el primer espai social de cohesió, integració i participació. L’educació ha de fomentar la responsabilitat personal i comunitària i ajudar l’infant en la construcció d’una imatge positiva d’ell mateix, promovent l’educació de l’autoestima, la convivència i l’afany de superació. La interacció amb l’entorn és una condició indispensable per al desenvolupament de l’infant. La família, l’escola i els altres infants formen part d’aquest entorn i hi han de tenir un paper acollidor i estimulador.<ref name="DOG Infantil"/>
Els pares, mares o tutors en el si de la família, els docents i el personal de suport en el centre educatiu, esdevenen peces clau en l’educació de l’infant. El mestre o la mestra ha de tenir presents totes les seves necessitats: les emocionals i afectives, les intel·lectuals, les motrius i les de relació. L’escola ha de potenciar el desenvolupament i l’aprenentatge de tots els infants, oferint-los uns models i unes actituds que els serveixin de punt de referència per al respecte i l’acceptació de les diferències individuals, així com de la diversitat sociocultural. El mestre o la mestra adequarà la seva intervenció a les diferències individuals amb una actitud positiva i de confiança en les possibilitats de cadascú.
Es presenten tres àrees de coneixement i experiència:<ref name="DOG Infantil"/>
# l'àrea de descoberta d’un mateix i dels altres,
# l'àrea de descoberta de l'entorn
# l'àrea de comunicació i llenguatges.
Aquesta estructura pot ajudar a sistematitzar i planificar l’activitat docent, però no ha de suposar presentar la realitat parcel·lada, sinó que cal crear uns espais d’aprenentatge globalitzats, establint relacions entre els continguts de les diferents àrees, a i que es contribueixi al desenvolupament de les nenes i els nens, acostant-los a la interpretació del món, donant-hi significat i facilitant-los la participació activa.
# Els infants s’inicien i avancen en la descoberta d’un mateix a partir de les relacions que estableixen amb els altres. D’aquesta interconnexió entre el jo i l’altre en sorgeix el sentit de promoure el benestar amb un mateix i amb els altres, en el si d’una societat que cada dia esdevé més complexa. La descoberta d’un mateix, doncs, no es pot entendre sense la descoberta de l’altre: ambdós aspectes es troben en el procés de construir-se integralment. Per això, aquesta àrea ha de promoure les relacions i exploració del jo i dels altres, descobrint i desenvolupant possibilitats emocionals, sensorials, d’acció, d’expressió, d’afectivitat, de relació i de regulació, referides al moviment, a les emocions i als sentiments, i als hàbits. Caldrà donar al cos la importància que es mereix, i promoure el joc com a activitat natural de l’infant d’aquesta etapa, que li permetrà integrar espontàniament l’acció amb les emocions i el pensament, afavorint el seu desenvolupament personal i social.
# L’àrea de descoberta de l’entorn ha d’ajudar els infants a elaborar explicacions sobre els objectes i les situacions que els interessen i els preocupen en cada moment i procurar, alhora, que es formin una idea d’ells mateixos com a persones amb capacitat d’aprendre i amb recursos per emprendre reptes. Així mateix, la matemàtica esdevé una eina per conèixer l’entorn: quantificant, mesurant, localitzant; permet que se superi el simple coneixement físic i avanci fins a predir, comprovar, generalitzar, fer models, que és una manera d’abstreure. L’aprenentatge depèn en gran mesura de la quantitat i de la qualitat d’ocasions que hagin tingut per dur-lo a la pràctica.
# En l’àrea de [[comunicació]] i [[llenguatge]]s les nenes i els nens experimentaran els diferents usos i funcions dels llenguatges, en un ambient amb condicions favorables que ho faciliti i on es desenvolupi la comunicació tant [[comunicació verbal|verbal]] com [[comunicació no verbal|no verbal]]. Per això serà imprescindible establir una relació afectiva positiva entre l'infant i la persona adulta, i entre els mateixos infants, així com una comunicació intensa, fluida i agradable entre tots els membres de la comunitat educativa. Per mitjà de la [[llengua oral]] l'infant podrà relatar fets i vivències, explorar coneixements, expressar i comunicar [[idea|idees]] i [[sentiment]]s, verbalitzar el que està imaginant, regular la pròpia conducta i la dels altres, participar en la solució de conflictes, reconèixer i gaudir de les formes literàries i percebre, doncs, que la llengua és un instrument d’aprenentatge, de representació, de comunicació i de gaudi. Els llenguatges [[llenguatge plàstic|plàstic]], [[llenguatge musical|musical]], [[llenguatge corporal|corporal]] i [[llenguatge matemàtic|matemàtic]] han de facilitar als infants els mitjans per desenvolupar les seves possibilitats d'expressió. La persona [[adult]]a s’ha de mostrar atenta per escoltar l’infant i observar-lo des del respecte, seguint el desenvolupament de les seves capacitats. Ha d'acompanyar el nen i la nena en el procés creatiu, conduint-los del dubte a l’experimentació, a gaudir del [[gest]], del [[moviment]], de la mirada, dels [[so]]ns, de la [[veu]], tot motivant, estimulant i donant suport; potenciant també la satisfacció de fer els seus propis
descobriments.
=== Educació primària ===
{{AP|Educació primària}}
L'[[educació primària]] és una etapa fonamental en la formació dels nens i de les nenes, que s'inicia en finalitzar l'[[educació infantil]] i generalment continua en l'[[educació secundària obligatòria]].<ref name="Currículum Primària">Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya (2009). ''Currículum d'Educació Primària''. Servei de Comunicació, Difusió i Publicacions. B-29.333-2009 </ref>
Les finalitats bàsiques d’aquesta etapa educativa són proporcionar a l’alumnat un marc d'aprenentatges que li permetin iniciar-se en l’adquisició de les [[competències bàsiques]] i en l'aplicació dels instruments necessaris per adquirir nous aprenentatges. Aquesta etapa proporciona als infants una educació que els permet assegurar el seu desenvolupament personal i posar les bases d’una formació basada en l’autonomia personal, la [[responsabilitat]], la [[solidaritat]], la [[llibertat]], la participació i el compromís individual i col·lectiu: conèixer els elements bàsics de la [[llengua]], l'entorn [[geografia|geogràfic]], la [[història]] i les tradicions que li permetin arrelar-se al país, i poder participar en la construcció d'un món millor i continuar aprenent al llarg de la vida.<ref name="Currículum Primària"/>
Les competències bàsiques són l'eix vertebrador del procés educatiu. El [[currículum]] orientat a l’adquisició de competències estableix que la finalitat de l’educació obligatòria és aconseguir que els nens i les
nenes adquireixin les eines necessàries per entendre el [[món]] i esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa i en canvi continu que ens ha tocat viure. Un currículum per competències significa ensenyar a aprendre i seguir aprenent al llarg de tota la vida.
En síntesi, les competències bàsiques són les vuit següents:<ref name="Currículum Primària"/>
{| class="navbox collapsible uncollapsed"
!colspan="1"|
!colspan="1"|Competències <br />transversals
!colspan="1"|Competències específiques <br />per conviure i habitar el món
|-
!colspan="1"|Competències comunicatives
|1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual
|7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
|-
!colspan="1"|
|2. Competència artística i cultural
|8. Competència social i ciutadana
|-
!colspan="1"|Competències metodològiques
|3. Tractament de la informació i competència digital
|
|-
!colspan="1"|
|4. Competència matemàtica
|
|-
!colspan="1"|
|5. Competència d’aprendre a aprendre
|
|-
!colspan="1"|Competències personals
|6. Competència d’autonomia i iniciativa personal
|
|-
|}
A l’etapa de l’educació primària hi trobem les àrees de coneixement següents:
* Llengua catalana i [[literatura]], llengua castellana i literatura i aranès, a era Val d’Aran
* Coneixement del medi natural, social i cultural
* Llengua estrangera
* Educació artística ([[arts plàstiques]] i [[música]])
* [[Educació física]]
* [[Matemàtiques]]
* [[Educació per a la ciutadania i els drets humans]] (en un dels cursos del cicle superior)
=== Educació secundària obligatòria (ESO) ===
A Espanya l'etapa de l'[[educació secundària obligatòria]] té caràcter obligatori i gratuït. Comprèn quatre cursos acadèmics que es cursaran normalment entre els dotze i els setze anys. L'educació secundària obligatòria s'inicia, generalment, l'any natural en què es compleixen els dotze anys. Amb caràcter general els alumnes tenen dret a romandre en el centre amb règim ordinari fins als divuit anys, complerts en l'any en què finalitza el curs.
S'organitza en diferents matèries, i el quart curs té complementàriament caràcter orientador, tant per als estudis posteriors, com per a la integració a la vida laboral. S'organitza d'acord amb els principis d'educació comuna i s'orienta a disminuir el [[sexisme]] i l'[[androcentrisme]], al reconeixement de la diversitat afectivosexual i a la valoració crítica de les desigualtats, així com a l'atenció a la diversitat de l'alumnat, amb la finalitat que pugui assolir els objectius generals de l'etapa. En aquesta etapa, es posa una especial atenció a l'adquisició de les competències bàsiques, a la detecció i tractament de les dificultats d'aprenentatge tan bon punt es produeixin, a la tutoria i orientació educativa de l'alumnat i a la relació amb les famílies per donar suport al procés educatiu dels seus fills i filles.
L'educació secundària obligatòria manté la coherència amb l'[[educació primària]], garantint la coordinació entre les etapes, per tal d'assegurar una transició adequada de l'alumnat entre etapes i facilitar la continuïtat del seu procés educatiu, com a part integrant de l'educació bàsica. Es posa especial atenció a l'orientació educativa i professional del conjunt de l'alumnat. Així mateix, l'acció educativa en aquesta etapa procurarà la integració de les diverses experiències i aprenentatges de l'alumnat i s'adaptarà als seus [[ritme]]s de treball.
La finalitat de l'educació secundària obligatòria és proporcionar a tots els nois i les noies una educació que els permeti assegurar un desenvolupament personal sòlid, adquirir les habilitats i les competències culturals i socials relatives a l'expressió i comprensió oral, a l'[[escriptura]], al [[càlcul]], a la resolució de problemes de la vida quotidiana, al rebuig de tot tipus de comportaments discriminatoris per raó de [[sexe]], la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes, l'autonomia personal, la corresponsabilitat i la interdependència personal i a la comprensió dels elements bàsics del món en els aspectes científic, social i cultural, en particular aquells elements que permetin un coneixement i arrelament al país. Així mateix, ha de contribuir a desenvolupar les habilitats socials de treball i d'estudi amb autonomia i esperit crític, la sensibilitat artística, la creativitat i l'afectivitat de tots els nois i les noies. Ha de garantir la igualtat real d'oportunitats per desenvolupar les capacitats individuals, socials, intel·lectuals, artístiques, culturals i emocionals de tots els nois i les noies que cursen aquesta etapa. Per aconseguir-ho cal una educació de qualitat adaptada a les necessitats de l'alumnat i on predomini l'èxit escolar, i l'equitat en la seva aplicació i distribució en el territori.
La generalització de l'educació bàsica i obligatòria fins als setze anys té, com una de les seves finalitats, combinar la qualitat amb l'equitat de l'oferta educativa i potenciar la igualtat d'oportunitats per a tota la infància i jovent que viu al país. A l'àmbit de la cultura catalana es compta amb una tradició important i amb un model propi per a l'escolarització de joves adolescents entre els 12 i els 16 anys; un bon exemple va ser l'[[institut escola]], precedent de referència del que ha de ser una educació secundària de qualitat per a tothom. Tenint en compte aquesta tradició, però amb la voluntat d'actualitzar-la a les necessitats i demandes de la societat d'avui i del futur, es proposa una ordenació curricular que faciliti i potenciï el màxim desenvolupament del talent de tots i cada un dels nois i de les noies per aconseguir l'èxit escolar de tot el jovent.
Aquesta etapa educativa és el marc idoni per consolidar les competències bàsiques, realitzar nous aprenentatges i posar les bases per a una formació personal basada en l'autonomia personal que permeti l'aprenentatge al llarg de tota la vida, en la responsabilitat, en la solidaritat, en la participació i en la capacitat d'adquirir compromisos individuals i col·lectius, per aprendre a participar activament en una societat democràtica.
L'acció educativa respectarà els principis bàsics següents: tenir en compte les diverses maneres d'aprendre de l'alumnat; adequar l'ensenyament a les característiques personals i socials que condicionen els aprenentatges; seleccionar i organitzar de manera adequada els continguts que els nois i les noies han d'assolir; potenciar que l'activitat de classe discorri en les millors condicions possibles perquè cada alumne i el grup en conjunt s'esforci per aprendre, raonar i expressar el que sap; per plantejar els dubtes; per reelaborar el coneixement; i per actuar amb autonomia, responsabilitat i compromís; posar els mitjans necessaris perquè cada noi i noia se senti atès, orientat i valorat, quan ho necessiti i sense cap tipus de discriminació. L'autonomia pedagògica i de gestió que es contempla permet que els centres educatius tinguin una funció determinant en el desenvolupament i en l'aplicació del currículum. L'adequació curricular a les característiques de cada centre comporta la flexibilitat necessària per avançar en una [[educació inclusiva]], a la vegada que afavoreix la coordinació entre els centres d'un mateix territori per intercanviar experiències i punts de vista.
== Educació a adults ==
Educació donada a persones que no han pogut rebre formació elemental a l'edat escolar. Consisteix generalment en l'alfabetització i l'ensenyament de rudiments tècnics. Hom designa també així els estudis i les activitats voluntàries fetes pels adults generalment de les classes populars, a fi de desenvolupar totes llurs capacitats, poder assumir responsabilitats individuals i socials; igualment, el treball de formació permanent, l'extensió cultural, i el reciclatge. Després del treball d'alfabetització massiva fet als països per on s'estengué la Reforma protestant, hi hagué a França, a partir del 1705, els intents de Jean-Baptiste de la Salle i madame de la Chétardie. L'informe que Condorcet presentà a la Convenció l'any 1792 posà per primera vegada el problema com a afer públic. Mentrestant, a Dinamarca, el bisbe Grundtvig fundà la primera organització d'escoles populars destinades als camperols. A Anglaterra començaren a funcionar les Adults Institutions el 1811. La primera Internacional Obrera hi dedicà especial atenció, i en relació amb Jean Macé fundà, el 1866, la Ligue d'Enseignement, que tingué centres a moltes ciutats franceses i fou instrument de formació de la classe obrera. Altres formes que aparegueren en aquest moviment d'educació popular foren les universitats populars, a Holanda, Alemanya, etc; l'Institut d'Educació de Treballadors a Suècia i a Anglaterra, etc; xarxes de biblioteques populars als Estats Units i a molts països europeus. En l'aspecte teòric, foren remarcables els estudis sobre la capacitat d'aprenentatge dels adults fets al començament del s XX per Edward Lee Thorndike. A Catalunya, on ja funcionaven, com al País Basc, les escoles d'arts i oficis a partir del s XVIII, foren creades durant la segona meitat del s XIX molts ateneus obrers que contribuïren a la tasca de formació cultural i política de la classe obrera. Poc abans de la Segona Guerra Mundial, foren posades en moviment totes les tècniques existents per tal d'arribar a la gent: teatre, ràdio, stages, sessions d'estudis, etc; hom edità obres especials i, el 1949, la UNESCO organitzà la Conferència Internacional d'Educació d'Adults a Elsinor (Dinamarca), i el 1960 la Conferència d'Educació d'Adults a Montreal (Quebec, Canadà). Als Països Catalans, l'acció de la Mancomunitat (1914-25) a favor de l'ensenyament professional (Escola del Treball, etc) fou també un instrument pioner en aquest camp. Després del franquisme, l’educació d’adults passà a ser competència del govern català, adscrit al Departament d’Ensenyament (tot i que durant uns anys depengué de Benestar Social), i fou creada la Subdirecció General de Formació de Persones Adultes.
== Concepte d'educació ==
[[Fitxer:World literacy map UNHD 2007 2008.png|thumb|500px|Nivell d'alfabetisme]]
L'educació és un procés de socialització i endoculturació de les persones a través del qual es desenvolupen capacitats físiques i intel·lectuals, habilitats, destreses, tècniques d'aprenentatge i formes de comportament ordenades amb una finalitat social (valors, moderació del diàleg - debat, jerarquia, treball en equip, regulació fisiològica, cura de la imatge, etc.).
En molts països l'educació escolar o reglada és gratuïta per a tots els estudiants. Tanmateix hi ha societats que mantenen centres educatius de caràcter privat (laiques o religioses) com a reflex de les desigualtats de [[classe social]] presents en qualsevol societat madura.
La funció de l'educació és ajudar i orientar als discents per a conservar i utilitzar els valors de la cultura que se li imparteix (p. ex. l'occidental-democràtica i cristiana-), enfortint la identitat nacional.
L'educació abasta molts àmbits, com l'educació formal, informal i no formal.
Però el terme educació es refereix sobretot a la influència ordenada exercida sobre una persona per formar-la i desenvolupar a diversos nivells complementaris; en la majoria de les cultures és l'acció exercida per la generació adulta sobre la jove per transmetre i conservar la seva existència col·lectiva. És un ingredient fonamental en la vida de l'ésser humà i la societat i es remunta als orígens mateixos de l'ésser humà. L'educació és el que transmet la cultura, permetent la seva evolució.
En blau podem observar, a la imatge, els països desenvolupats (és a dir, els que tenen una bona educació). En aquests països l'educació és gratuïta i als nois i noies es donen moltes oportunitats de tenir un bon futur.
== Educació al llarg de la vida ==
En alguns països com Mèxic l'educació es divideix en dos o més tipus, aquests al seu torn se subdivideixen en nivells tals com ''Educació Bàsica'' (nivell Preescolar, Nivell Primària, Nivell Secundària), ''Educació Mitjana'' (Preparatòria) i ''Educació superior'' (Llicenciatura i postgrau). Les divisions varien segons les polítiques educatives de cada país.
[[Fitxer: Education index UN HDR 2007 2008.PNG|thumb|500px|Índex d'educació]]
Hi ha diversos conceptes que intenten analitzar el fenomen educatiu, en relació al discórrer temporal a les persones. Així, conceptes com ''educació permanent'', ''educació contínua'', [[Andragogia]] o ''educació d'adults'' tenen aspectes comuns però també matisos importants que els diferencien i els enriqueixen.
Segons estudis, els nens de vuit anys aprenen millor premiant el seu desenvolupament i no atenen els [[Càstig (psicologia)|càstigs]] mentre els de dotze, al contrari, aprenen més al reaccionar de forma negativa davant els seus errors. Els adults també segueixen aquesta norma general i observen més els seus errors encara que de forma més eficient.<ref> [http://www.jneurosci.org/cgi/content/abstract/28/38/9495 Evaluating the Negative or Valuing the Positive? Neural Mechanisms Supporting Feedback-Based Learning across Development] [http://www.tendencias21.net/index.php?action=breve&id_article=1050100 tendencias21.net] </ref>
Això és perquè els adults aprenen més per convicció i fins i tot per necessitat ja que poden requerir els coneixements per al seu treball, o per a alguna activitat en específic per això és que aprenen més eficient dels seus errors, i saben perfectament que l'aprenentatge és responsabilitat seva. A diferència del que passa amb els infants i joves, mateixos que en moltes ocasions van a l'escola perquè els seus pares els envien i no tant per convicció pròpia o perquè tinguin la necessitat de certs coneixements. Tot això porta a que existeixin dos corrents educatives segons el tipus d'estudiants, la pedagogia per als nens i joves i la andragogia per als adults.
== Atenció a la diversitat ==
L’escola ha d’ésser inclusiva i ha de tenir com a finalitat proporcionar una formació comuna a tot l’alumnat i respondre a les seves necessitats, tant el que manifesta més dificultats per aprendre com el que està especialment dotat intel·lectualment. Una concepció comprensiva de l’escola suposa definir plantejaments sobre l’atenció a la diversitat i aplicar estratègies adients a fi de donar resposta als diferents interessos, capacitats i ritmes d’aprenentatge de l’alumnat. En definitiva, es tracta de garantir un equilibri entre la diversitat de l’alumnat i la comprensibilitat del currículum, diversificant la intervenció pedagògica i creant les condicions adequades que permetin el progrés de cada infant.
Són mesures d’atenció a la diversitat:
* verificar l’adequació dels objectius de la programació a les característiques de l’alumnat;
* preveure diverses activitats amb diferent grau de complexitat per assolir un determinat objectiu, i identificar quines són les més adequades per a cada alumne/a;
* preparar noves activitats que permetin a l’alumnat aprendre i participar plenament a l’aula, i incloure de manera progressiva les noves opcions de treball en la programació d’aula com a propostes que també poden ser útils per a la resta de l’alumnat;
* avaluar prenent com a referent les opcions recollides específicament en les programacions.
L’escolarització de l’alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu ha de tenir en compte les seves circumstàncies, l’edat, els coneixements i l’historial acadèmic. Quan aquest alumnat presenti grans mancances en llengua catalana, ha de rebre una atenció específica mitjançant programes d’immersió, simultàniament a la seva escolarització en els grups ordinaris, amb els quals compartirà el major temps possible de l’horari setmanal.
== Referències ==
{{Amaga ref}}
== Vegeu també ==
* [[Aprenentatge virtual]]
* [[Educació a distància]]
* [[Educació en drets humans]]
* [[ISCED]]
* [[Currículum educatiu]]
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
{{Viquidites}}
* [http://www.xtec.net/ Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya]
* [http://www.gencat.cat/educacio Departament d'educació de Catalunya]
* [http://www.applejux.org/projectes/entre-profes-converses-amb-docents// #EntreProfes: converses amd docents. Podcast d'educació.]
* [http://www.right-to-education.org/ Proyecto del Derecho a la educación]
{{Ciències socials}}
{{100+1000|Societat}}
{{Enllaç AB|sv}}
{{ORDENA:Educacio}}
[[Categoria:Educació| ]]
| 