Vegetació psammòfila: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
afegits per recuperar l'estructura de l'article original del 2005 que s'ha anat perdent a mida que s'ha viquificat
minúscules
Línia 9:
Són comunitats vegetals herbàcies, molt obertes, baixes, formades per un nombre molt reduït d'espècies, però altament especialitzades, de forma que no es troben enlloc més que en aquests ambients litorals.
 
Són característiques d'aquest tipus de vegetació el [[Julljull de platja]] (''[[Elymus farctus]]''), el [[Raverave de mar]] (''[[Cakile maritima]]'') o l'[[Esporobolusesporobolus]] (''[[Sporobolus pungens]]'').
[[File:Calystegia soldanella2.jpg|thumb|200px|Campaneta de mar, [[espècie]] característica de les dunes]]
 
== La vegetació de les crestes de les dunes ==
Línia 16:
La biodiversitat hi és molt més remarcable, tot i que segueixen sense trobar-s'hi espècies no especialment adaptades a aquest entorn.
 
En són característiques plantes com el [[Ammophila (planta)|Borróborró]] (''[[Ammophila arenaria]]''), el [[Melgómelgó marí]] (''[[Medicago marina]]''), la [[Lleterassalleterassa de platja]] (''[[Euphorbia paralias]]''), el [[Llirilliri de mar]] (''[[Pancratium maritimum]]''), la [[Campanetacampaneta de mar]] (''[[Calystegia soldanella]]''), etc.
 
== La vegetació de reraduna ==
Les comunitats de reraduna ja presenten algunes espècies arbustives com la [[Bufalagabufalaga marina]] (''[[Thymelaea hirsuta]]'') o una subespècie litoral d'[[Unglaungla de gat]] (''[[Ononis natrix ramosissima]]''). Són doncs comunitats més denses i altes, que varien molt la seva composició florística en funció de la microtopografia de la reraduna.
 
Són característiques d'aquest ambient, a banda de les anteriorment citades, la [[Creuadeta marina]] (''[[Crucianella maritima]]''), la [[Silene de platja]] (''[[Silene nicaensis]]''), el [[Timó marí]] (''[[Teucrium polium dunense]], el [[Panical marí]] (''[[Eryngium maritimum]]''), etc.
Línia 27:
L'[[hàbitat]] d'aquest tipus de [[vegetació]] pateix a les [[Països Catalans|nostres contrades]] una forta pressió antròpica, lligada a la urbanització del litoral i la sobrefreqüentació de les platges. És per això que resten poques mostres d'aquestes comunitats vegetals a les costes sorrenques dels [[Països Catalans]].
 
Pel que fa al [[Principat de Catalunya]], tan sols en resten mostres destacables al [[Golfgolf de Roses]], la [[Platjaplatja de Pals]], la [[Platjaplatja de Torredembarra i Creixell]] i el [[Deltadelta de l'Ebre]].
 
==Imatges==