Coleraine (Derry): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
format d'isbn
Línia 48:
== Història ==
[[Fitxer:Pedestrian area at Coleraine - geograph.org.uk - 204897.jpg|thumb|Zona de vianants a Coleraine]]
Coleraine és un assentament molt antic. El lloc Mesolític de [[Mount Sandel]], que data aproximadament del 5.935 aC<ref>The Statesman's Yearbook 2007, [[Macmillan Publishers|Macmillan Publishing]], page 678, edited by Barry Turner, ISBN 1403992762</ref> és una dels assentaments humans més antics d'Irlanda.<ref>C.Michael Hogan. 2011. [http://www.eoearth.org/article/Celtic_Sea?topic=49523 ''Celtic Sea''. eds. P.Saundry & C.Cleveland. Encyclopedia of Earth. National Council for Science and the Environment. Washington DC.]</ref>
ISBN 10-1403992762/ISBN 13-97814039092765</ref> és una dels assentaments humans més antics d'Irlanda.<ref>C.Michael Hogan. 2011. [http://www.eoearth.org/article/Celtic_Sea?topic=49523 ''Celtic Sea''. eds. P.Saundry & C.Cleveland. Encyclopedia of Earth. National Council for Science and the Environment. Washington DC.]</ref>
 
La Vida Tripartida de Sant Patrici registra com la ciutat va obtenir el seu nom. Quan Patrici va arribar al veïnatge, va ser rebut amb gran honor i l'hospitalitat pel cacic local, Nadslua, qui li va oferir un tros de terra sobre la qual construir una església. El lloc era al costat del riu Bann i estava cobert de falgueres, que alguns nois cremaven per divertir-se. Aquest incident donar el nom a la zona de ''Cúil Raithin'' ("racó de les falgueres"), que més tard va ser anglicitzat com ''Colrain'', ''Colerain'' i ''Coleraine''. Fou traduït per Colgan al llatí com a ''Secessus Filicis''.
Linha 55 ⟶ 54:
La ciutat era una de les dues comunitats urbanes desenvolupades per les empreses de Londres al comtat de Derry (aleshores Londonderry) en la colonització de l'Ulster en l'inici del segle XVII. El patró una mica esbiaixat dels carrer del centre de la localitat de Coleraine és el llegat d'aquest primer exercici de planificació urbana, juntament amb restes de la línia de les muralles que van proporcionar defenses a la ciutat de la colonització. En 1637 l'Agrimensor General de Duanes va emetre un informe elaborat a partir dels comptes de les duanes deguts per cada port i els seus "rierols subsidiaris". Dels ports de l'Ulster a la llista, [[Carrickfergus]] era el primer, seguit de [[Bangor (Down)|Bangor]], [[Donaghadee]] i [[Strangford]]. [[Carlingford (Louth)|Carlingford]] i Coleraine estaven en el mateix rang.<ref name="OB">{{citar llibre | autor=O'Sullivan, Aidan & Breen, Colin| any=2007 |títol=Maritime Ireland. An Archaeology of Coastal Communities | editorial=Tempus | lloc= Stroud | pàgina=212 |isbn=978-0-7524-2509-2}}</ref>
 
Amb una mica d'industrialització, l'expansió del port fluvial i el desenvolupament del ferrocarril, la ciutat es va expandir de manera significativa durant el segle XIX i ena la primera mwirRprincipis del segle XX. Coleraine es va ampliar considerablement després de la Segona Guerra Mundial. La població es va duplicar a causa del gran desenvolupament industrial als suburbis, la decisió d'instal·lar-hi la seu de la Nova Universitat d'Ulster (ara coneguda com la [[Universitat d'Ulster]]), l'expansió del comerç i el desenvolupament d'instal·lacions d'activitats esportives i recreatives. Durant el [[Conflicte d'Irlanda del Nord]] 13 persones van perdre la vida prop de Coleraine, deu d'elles en dues explosions de cotxes bomba.
 
Des de 1980 el creixement ha continuat però a un ritme lleugerament més moderat. En els vint anys anteriors a 2001 la població de la ciutat va augmentar un 22% fins a aproximadament 25.000, però la taxa de creixement es va reduir de 12% en el 1980 al 8% en la dècada de 1990..<ref name="planningni.gov.uk">http://www.planningni.gov.uk/areaplans_policy/plans/Northern/draft_plan/Volume2/Part5/Coleraine/DevelopmentContext.htm Planning service Draft Northern Area Plan, Accessed 27 December 2006</ref>