Cultura occidental: diferència entre les revisions

El nucli de la cultura occidental en el seu origen va ser establert pels [[Antiga Grècia|grecs]], ampliat i reforçat posteriorment pels [[Antiga Roma|romans]], estabilitzat pel [[cristianisme]], reformat pel [[Renaixement]] i la [[Reforma Protestant|Reforma]] del [[segle XV]] i globalitzat pels successius imperis europeus a través de la propagació de formes de vida i educació europees entre els segles XVI i XX. Així, la cultura europea es va convertir en un fenomen molt complex d'una gamma més àmplia de [[filosofia]], [[escolàstica]] [[Edat mitjana|medieval]] i [[misticisme]], [[humanisme]] cristià i secular, forma de vida racional i [[Lògica|pensament lògic]] desenvolupats a través d'una llarga edat de canvi i formació amb els experiments de l'[[Il·lustració]], [[naturalisme]], [[romanticisme]], [[ciència]], [[democràcia]] i [[socialisme]]. Causa de la seva connexió global, la cultura europea va créixer amb una urgència «tot inclòs» per adoptar, adaptar i enper el fonsfi, influir en altres tendències de la cultura. Com a qüestió de fet, per tant, a partir de mitjans del [[segle XIX]], amb l'expansió de l'educació europea i la propagació del cristianisme, la cultura i la forma de vida, en gran mesura, es va convertir en «cultura global», si alguna cosa s'ha d'anomenar així<ref>Sailen Debnath. «Secularism: Western and Indian». ISBN 978-81-269-1366-4. Atlantic Publishers, [[Nova Delhi]].</ref>