Revisió del 20:35, 3 juny 2013 modifica OrtoBot (discussió \| contribucions) Bots 24.359 edits m Bot: corregint puntuació (10) ← Edició anterior		Revisió del 17:31, 9 juny 2013 modifica desfés Kike27 (discussió \| contribucions) 104 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: El '''calendari àtic''' en vigor a [[Atenes]] a l'[[Antiguitat clàssica]], és el més conegut dels calendaris grecs. És de tipus [[calendari lunisolar\|lunisolar]]. L'any atenenc es componia de 12 mesos lunars. Al principi, cada mes tenia 30 dies. En conseqüència, es va fer un ajust amb el [[lluna\|cicle lunar]], alternant un mes de 29 dies (κοῖλοι μῆνες/ koĩloi menes) i un de 30 dies (μῆνες πλήρεις/ menes plếreis). Això dóna un any de 354 dies, és a dir 11 dies menys en relació amb l'any solar. Per posar-hi remei es va intercalar un tretzè mes de 30 dies després de cada segon any lunar. És el que s'anomena un cicle «trierètic». A cada any de 13 mesos se l'anomena «embolístic», nom que rep precisament del mes que és afegit.▼ ~~{{MT\|data=febrer de 2013}}~~ ▲El '''calendari àtic''' en vigor a [[Atenes]] a l'[[Antiguitat clàssica]], és el més conegut dels calendaris grecs. És de tipus [[calendari lunisolar\|lunisolar]]. L'any atenenc es componia de 12 mesos lunars. Al principi, cada mes tenia 30 dies. En conseqüència, es va fer un ajust amb el [[lluna\|cicle lunar]], alternant un mes de 29 dies (κοῖλοι μῆνες/ koĩloi menes) i un de 30 dies (μῆνες πλήρεις/ menes plếreis). Això dóna un any de 354 dies, és a dir 11 dies menys en relació amb l'any solar. Per posar-hi remei es intercalar un tretzè mes de 30 dies després de cada segon any lunar. És el que s'anomena un cicle «trierètic». A cada any de 13 mesos se l'anomena «embolístic», nom que rep precisament del mes que és afegit. Trobant l'any en endavant massa lent en relació amb el cicle lunar, s'aplica una altra correcció ~~és aplicada~~ al [[segle V aC]], la del cicle «octaetèric». En aquest sistema, el mes ~~intercalar~~intercalat és inserit en un cicle de vuit anys: aquest període de vuit anys, compta amb tres anys de tretze mesos-el tercer, el cinquè i el vuitè any. Altres cicles han estat igualment considerats en el curs de la història atenenca. Així, [[Metó d'Atenes]], sota [[Pèricles]], posa a punt un cicle de 19 anys (vegeu [[cicle metònic]]). Lip de Cízic, al segle IV aC, inventa per la seva banda el cicle de 76 anys. Linha 9 ⟶ 8: Aquesta noció de cicle, i sobretot intercalar un mes suplementari, fan impossible coincidir de manera absoluta els mesos atenencs i els del [[calendari gregorià]], utilitzat actualment a la major part del món. En efecte, la diferència pot de vegades representar un mes sencer. En canvi, és fàcil fer coincidir els mesos atenencs amb les estacions. Els noms dels mesos estan units a les divinitats gregues o les festes religioses. L'any comença a prop ~~del~~de l'[[equinocci]] de tardor. {\|Text-align: center; "cellpadding = 3 Linha 39 ⟶ 38: \|\|\|Style = "background: Ivory; color: Black" align = "center" colspan = "6"\|El mes intercalar \|- \|\|\|Style = "background: Ivory; color: Black" colspan = "5"\|S'insereix entre poseideon i gamelion. EsS'en diu poseideon ΙΙ (δεύτερος ou ὕστερος), dura 30 dies, i és més o menys equivalent a desembre-gener. Pren el nom de Ἁδριανιών/Hadrianiốn (mes d'Adrià) en honor de l'emperador [[Adrià]] al [[segle II]], prova de la supervivència d'aquest calendari en l'època imperial. \|- \|Style = "background: AliceBlue; color: Black" align = "center" colspan = "6"\| HIVERN

Calendari àtic: diferència entre les revisions