Capella Brancacci: diferència entre les revisions

Durant les investigacions també es troben les sinòpies de dues escenes a la paret de darrere de l'altar, al costat de la finestra d'estil barroc, que s'associen amb les escenes de ''La negació de Pere'', probablement de Masaccio, i la ''Trucada de Sant Pere'', atribuïda a Masolino . No queda res dels Evangelistes en la volta o al creuer de les dues llunetes. El desmantellament del tabernacle de marbre (col·locat en l'actualitat en un altre lloc del convent) han ressorgit fragments originals de la finestra bifora. També és molt interessant un fragment de la pintura atribuïda a la ''Crucifixió de Sant Pere'', de Masaccio pintat per sobre de la taula d'altar.

Els frescos de Masaccio a la capella són sens dubte ''un dels més emocionants assoliments de la cultura figurativa d'Occident'', gràcies a l'espaïalitat arquitectònica dissenyada d'acord a les regles de la perspectiva coherent, al realisme sever de les figures imbuïdes de profunditat psicològica i de força moral , a la riquesa plàstica i classiciste, però al mateix temps lliure i expressiva. [[Cristoforo Landino]] ja havia descrit Masaccio com ''òptim imitador de la natura [...] sense pura decoració.'' La restauració ha retornat tots el color de l'artista, podem parlar d'una línia imaginària que passa per [[Fra Angèlico]] i finalment arriba a [[Piero della Francesca]], el millor successor de Masaccio en la síntesi de la llum, de la creació del volum plàstic i del color.