Ducat de Baixa Lorena: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 1:
==
Aquest ducat fou creat el [[959]], al mateix temps que el [[ducat d'Alta Lorena]], per divisió del ducat de Lotaríngia feta pel duc [[Bruno de Colònia]] que en va encarregar el govern a [[Godofreu de Baixa Lotaríngia|Jofre o Jofré o Godofreu o Godofred de Jülichgau]].<ref>Philippe Vandermaelen, François Joseph Meisser [http://books.google.fr/books?id=YkwBaaaayaaj&pg=Pa156&dq=Basse-Lotharingie+959 ''Diccionari geogràfic de Luxemburg'' ], 1838, p. 156</ref> La Baixa Lotaríngia tal com fou instaurada en aquesta època no passava al sud dels territoris de la diòcesi de Trèveris. L'antiga [[Frísia]] encara en formava part, i per tant anava de l'[[Escalda (riu)|Escalda o Escaut]] a l'[[Ems]] i de la [[mar del Nord]] fins a l'extremitat meridional de la província eclesiàstica de [[Colònia (Alemanya)|Colònia]]<ref>Léon Vanderkindere, [http://digistore.bib.ulb.ac.be/2006/DL2632839_002_f.pdf La Formation territoriale des principautés belges au Moyen Âge
▲Aquest ducat fou creat el [[959]], al mateix temps que el [[ducat d'Alta Lorena]], per divisió del ducat de Lotaríngia feta pel duc [[Bruno de Colònia]] que en va encarregar el govern a [[Godofreu de Baixa Lotaríngia|Jofre o Jofré o Godofreu o Godofred de Jülichgau]].<ref>Philippe Vandermaelen, François Joseph Meisser [http://books.google.fr/books?id=YkwBaaaayaaj&pg=Pa156&dq=Basse-Lotharingie+959 ''Diccionari geogràfic de Luxemburg'' ], 1838, p. 156</ref> La Baixa Lotaríngia tal com fou instaurada en aquesta època no passava al sud dels territoris de la diòcesi de Trèveris. L'antiga [[Frísia]] encara en formava part, i per tant anava de l'[[Escalda (riu)|Escalda o Escaut]] a l'[[Ems]] i de la [[mar del Nord]] fins a l'extremitat meridional de la província eclesiàstica de [[Colònia (Alemanya)|Colònia]]<ref>Léon Vanderkindere, La Formation territoriale des principautés belges au Moyen Âge , 1902, accessible a [http://digistore.bib.ulb.ac.be/2006/DL2632839_002_f.pdf (pdf)]</ref>
La Baixa Lotaríngia abraçava des del punt de vista eclesiàstic:
* Una part de la província eclesiàstica de [[Reims]], en concret la diòcesi de [[Cambrai]]
* La major part de la diòcesi de [[arquebisbat de Colònia|
* Finalment incloïa segurament els cinc petits ''[[pagus|pagi]]'' frisons de la desembocadura de l'Ems que [[Carlemany]] havia confiat a l'apostolat del frisó Liudger (Ludger) el [[787]], i que van quedar inclosos a la [[bisbat de Münster|diòcesi de
▲* La major part de la diòcesi de [[arquebisbat de Colònia|Colonia]]: el [[bisbat de Lieja]] sencer, el bisbat d'[[Bisbat d'Utrecht|Utrecht]] sencer i la porció de la diòcesi de Colònia situada a la riba dreta del [[Rin]];
▲* Finalment incloïa segurament els cinc petits ''[[pagus|pagi]]'' frisons de la desembocadura de l'Ems que [[Carlemany]] havia confiat a l'apostolat del frisó Liudger (Ludger) el [[787]], i que van quedar inclosos a la diòcesi de [[Münster]] quan Ludger en va esdevenir el primer bisbe.<ref>Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 45-46</ref> Sembla segur que [[Otó I]] no va nomenar successor de Brunó ni al jove duc de Baixa Lotaríngia<ref>Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 25.</Ref>.
Sobre la frontera occidental, Otó I va crear les marques de [[Gant]], d'[[Ename]] i de [[Valenciennes]]<ref>Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 466.</Ref>. Wichmann i després [[Thierry II de Frísia Occidental]] en el castell de Gant, Jofre o [[Godofreu de Verdun]], al castell d'Ename, i [[Arnul]], al castell de Valenciennes, vigilaven la frontera; havien d'impedir sobretot que els senyors oposats del jou alemany s'entenguessin amb els fills de [[Renyer III d'Hainaut]], refugiats a França, i amb els reis carolingis que podien ser induïts a reprendre l'ofensiva sobre la Lotaríngia<ref>Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 25.</Ref>.
== Otó II ==
[[Otó II]] del Sacre Imperi Romanogermànic no tenia ni la mateixa energia, ni la mateixa habilitat que el seu pare, va veure renéixer els perills que abans semblaven conjurats. [[Lotari I de França]] i el seu germà [[Carles de
El nou duc de Baixa Lotaríngia era cosí d'Otó II; la seva mare [[Gerberga]], vídua de [[Giselbert]] i de [[Lluís IV de França]], era filla d'[[Enric I d'Alemanya]]. El seu paper a Lotaríngia no fou gaire important; no va trigar d'altra banda a traïr la confiança que s'havia depositat en ell; sota la regència de [[Teofano Skleraina]] (coneguda com Theofano, Teofania i altres variacions), va conspirar obertament contra l'imperi associant-se a les noves temptatives de Lotari, que, el [[985]], es va apoderar de [[Verdun (Mosa)|Verdun]], i quan, el [[986]], Lotari va morir de sobte, seguit de prop pel seu fill [[Lluís V de França]] (
▲[[Otó II]] del Sacre Imperi Romanogermànic no tenia ni la mateixa energia, ni la mateixa habilitat que el seu pare, va veure renéixer els perills que abans semblaven conjurats. [[Lotari I de França]] i el seu germà [[Carles de Lorena|Carles]] van sostenir el [[976]] l'empresa de [[Renyer IV d'Hainaut|Renyer IV]] i de [[Lambert I de Lovaina|Lambert de Lovaina]] als quals els [[herbertians]] (casa de Vermandois) donava suport. Però aviat el rei de França es va enfadar amb Carles i el va exiliar. Otó va terure profit d'aquest esdeveniment i, més astut que heroic, va dividir la coalició que amenaçava Lotaríngia; va tornar el seu favor als fills de Reneyr III i els va restituir els seus alous. Quant a Carles, li va conferir el títol ducal el ( [[977]]). La sorpresa d'[[Aquisgrà]] o Aix-la-chapelle per Lotari l'any següent no va ser més que un episodi sense continuïtat; el tractat de [[Margut]] ( [[980]]) va consagrar l'abandó pel rei de França de tota pretensió sobre el territori que cobejava<ref>Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 25-26.</Ref>.
▲El nou duc de Baixa Lotaríngia era cosí d'Otó II; la seva mare [[Gerberga]], vídua de [[Giselbert]] i de [[Lluís IV de França]], era filla d'[[Enric I d'Alemanya]]. El seu paper a Lotaríngia no fou gaire important; no va trigar d'altra banda a traïr la confiança que s'havia depositat en ell; sota la regència de [[Teofano Skleraina]] (coneguda com Theofano, Teofania i altres variacions), va conspirar obertament contra l'imperi associant-se a les noves temptatives de Lotari, que, el [[985]], es va apoderar de [[Verdun (Mosa)|Verdun]], i quan, el [[986]], Lotari va morir de sobte, seguit de prop pel seu fill [[Lluís V de França]] ( [[987]]), no va pensar més que a reivindicar la corona de la qual [[Hug I de França|Hug Capet]] havia pres possessió. Presoner d'Hug el [[991]], va morir foscament en captivitat<ref>Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 26.</Ref>.
== Jofre o Godofreu de Verdun ==
Linha 33 ⟶ 28:
A l'adveniment de [[Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic]], que va seguir de prop el de Goteló ([[7 de setembre]] de [[1024]]), el nou duc de Baixa Lotaríngia es va negar en principi a reconèixer l'escollit de les altres tribus alemanyes. La majoria dels bisbes de la regió i el duc Thierry d'Alta Lotaríngia no eren menys hostils. La seva opció no obstant no va poder prevaler; Goteló va fer submissió honorable al [[Nadal]] de [[1025]] <ref>. Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 31. </Ref>.
Enric II va considerar que li havia de treure el Drenthe del que va investir al [[Bisbat d'Utrecht|bisbe d'utrecht]] (gener [[1024]]); Conrad va confirmar aquesta mesura el [[26 de juliol]] del [[1025]], però de manera versemblant la submissió de Goteló li va valer la restitució del seu feu, que va guardar des de 1025, i va passar (
Després de la seva reconciliació amb l'emperador el 1025, la fidelitat de Goteló a l'emperador ja no va ser sacsejada; en premi quan el [[1033]] el ducat d'Ata Lotaríngia va quedar vacant, Conrad II en va disposar en el seu favor. El primer duc, [[Frederic I de Lorena|Frédéric]], fill de [[Wigeric de Bidgau]], havia tingut per successor el seu fill [[Thierry I de Lorena|Thierry]] ([[978]]- [[1027]]) i el seu nét [[Frederic II]] ([[1027]]- [[1033]]) ; aquest últim no deixava més que dues filles de poca edat, [[Beatriu]] i [[Sofia]]. La situació del país era bastant crítica: [[Eudes de Xampanya]], que havia cregut poder disputar el regne de [[Borgonya]] a Conrad, amenaçava constantment la Lotaríngia. Una mà ferma era necessària per defensar aquesta marca extrema de l'imperi. Goteló va justificar les esperances que havia posat en ell el rei. El [[1037]], a la batalla de [[Bar-le-Duc|Bar]], va fer miques l'exèrcit d'Eudes que va morir a la batalla.
Linha 40 ⟶ 35:
== La revolta de Jofre o Godofreu el Barbut ==
La mort de [[Goteló I de Baixa Lotaríngia]] (
Goteló II, que havia estat deposat per la seva incapacitat el [[1046]] i qui va morir el mateix any (abans del [[22 de maig]]), fou reemplaçat a Baixa Lotaríngia per [[Frederic de Baixa Lotaríngia|Frederic]], fill del comte [[Frederic de Luxemburg]] i nét de [[Sigefred de Luxemburg]]. Havia estat [[Comtat de les Ardenes|comte de les Ardenes septentrionals]] i del [[Luihgau]] o Lieja<ref>Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 33-34.</Ref>.
Linha 46 ⟶ 41:
Jofre/Jofré o Godofreu el Barbut, que havia conservat els seus alous hereditaris i sobretot el [[ducat de Bouillon|castell de Bouillon]], havia passat els [[Alps]], i pel matrimoni que va contreure a [[Itàlia]] amb [[Beatriu]], filla de [[Frederic II de Lorena|Frederic II d'Alta Lotaríngia]] i vídua de [[Bonifaci III de Toscana]], marquès de Toscana, havia adquirit una potència nova, i va poder omplir en la història de l'Europa meridional un paper més important potser que aquell al qual havia hagut de renunciar als [[Països Baixos]]<ref>Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 34.</Ref>.
L'adveniment del jove [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic]] va segellar definitivament (
== Jofre o Godofreu el Geperut ==
Linha 52 ⟶ 47:
A Godofreu II el Barbut el va succeir el seu fill [[Godofreu III de Baixa Lotaríngia|Goofreu III el Geperut]]. Aquest, nascut del primer matrimoni de Godofreu II, s'havia casat amb [[Matilde de Canossa]], filla de [[Beatriu]] i de [[Bonifaci de Toscana]], la famosa gran comtessa Matilde, futura aliada del papa [[Gregori VII]]<ref>Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 34.</Ref>.
Els set anys durant els quals Godofreu el Geperut va governar Baixa Lotaríngia (
== Godofreu de Bouillon==
Linha 62 ⟶ 57:
L'emperador li va donar per a successor al comte [[Enric I de Limburg]], nét del duc [[Frederic de Baixa Lotaríngia]]. Però la devoció que el nou duc va testimoniar pel seu rei, proscrit per l'Església i traït pel seu fill [[Enric V del Sacre Imperi Romanogermànic]], li va valer de ser deposat el dia en què Enric V va triomfar en el seu criminal propòsit<ref>Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 35.</Ref>.
El títol ducal de la Baixa Lotaringia va ser llavors conferit (
Aquest antagonisme es va perpetuar entre Godofreu i [[Walerà II de Limburg]], el fill d'Enric de Limburg<ref>Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 42.</Ref>. [[Lotari II del Sacre Imperi Romanogermànic|Lotari de Supplinbourg]], emperador, va atorgar el títol ducal a Walerà (
== La fi del ducat de Baixa Lotaríngia ==
| |||