Carlo Maratta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 13 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q538998
m Bot: corregint pronoms (1) i ela geminada (2)
Línia 21:
Morts [[Bernini]] i [[Pietro da Cortona]], Maratta es va convertir en líder de la pintura romana. Una de les seves obres més importants és una pintura de ''[[Constantí I el Gran|Constantí]] destruint els ídols'' per al Baptisteri de [[Laterà]]. Aquesta obra va incrementar la fama de Maratta al [[Vaticà]]. Va ser nomenat Cavaller de l'Ordre de Crist per [[Climent XI]] el [[1704]], i primer pintor per [[Lluís XIV de França]] el mateix any.
 
La seva faceta com a [[gravador]], encara que important, sembla limitar-se als seus anys juvenils, abans de 1660. Va gravar ''La flagel.·lació de sant Andreu'' de [[Domenichino]] i una sèrie d'imatges sobre ''La vida de la Verge'', aquestes ideades per ell. També va treballar l'[[arquitectura]], dissenyant diverses construccions. Fins i tot va traçar la seva pròpia tomba, dins d'un barroquisme més aviat exuberant.
 
La seva obra pictòrica esse singularitza pel seu aspecte sòlid, sobri i noble, contraposat al efectisme una mica frívol del barroc decoratiu. No obstant això, s'atribueix a Maratta seu gust excessiu pels detalls accessoris, i certa debilitat en el tractament dels draps.
 
Maratta va morir a Roma el 15 de desembre de 1713. Posseïdor d'una bona col.·lecció d'art, el 1722 aquesta sortiria a la venda, sent comprada per [[Felip V d'Espanya]]. Entre les peces que va atresorar, destaquen pintures de [[Giovanni Bellini]], Carracci, [[Guido Reni]] i del seu mestre Sacchi.
 
== Bibliografia ==