Alcalá de Henares: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: canvis estètics en relació a les plantilles d'enllaços d'articles bons i articles destacats |
|||
Línia 51:
Després de la invasió dels àrabs el 711, va ser destruïda i més tard reconstruïda amb el nom de Alqal a'Nahar (''el castell sobre l'Henares''). Va prendre importància amb la designació com a lloc de descans de l'arquebisbe de Toledo a la fi del segle XV. Al 1499 començà la construcció de la Universitat Complutense, una de les més antigues de tota Europa, i que serviria com a model a les Universitats fundades a Sud-amèrica en els segles posteriors. L'acció dinamitzadora de la Universitat va propiciar una època d'esplendor per a la ciutat, entre els segles XVI i XVII, quan va esdevenir un dels més importants centres de la cultura castellana. En aquesta època van estudiar a Alcalá, d'entre altres, [[Elio Antonio de Nebrija]] (autor de la primera gramàtica d'una llengua vulgar europea), [[Tomás de Villanueva]] (que fou [[arquebisbe]] de [[València]]), [[Juan Ginés de Sepúlveda|Ginés de Sepúlveda]], [[Ignasi de Loiola]], [[Domingo de Soto]], [[Ambrosio de Morales]], [[Benito Arias Montano|Arias Montano]], [[Juan de Mariana]], [[Francisco Vallés de Covarrubias]], [[Joan de la Creu]], [[Lope de Vega]], [[Francisco de Quevedo|Quevedo,]] etc.
Les desamortitzacions del segle XIX es van emportar la universitat a Madrid, i amb aquest esdeveniment la ciutat es va enfonsar en un període de decadència, del que va sortir durant el segle XX, primer com a ciutat dormitori i més tard com a ciutat industrial però que, a diferència de les altres ciutats de les rodalies de Madrid, ha sabut conservar una personalitat pròpia. En [[1977]] es refunda la [[Universitat d'Alcalá]].
== Alcalaïns il·lustres ==
| |||